En el marc de la campanya “Mogudes per la pau” , i fruit de la col·laboració amb diversos col·lectius antimilitaristes i entitats de pau i desarmament, el 19 de maig la de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va promoure una videoconferència sobre la gestió militarista de la crisi sanitària amb la participació de Juan Carlos Rois, activista antimilitarista membre de l’antic col·lectiu Utopía Contagiosa; Xema Moya, col·laborador del SIOF (Servei d’Informació sobre Objecció Fiscal) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Álbaro Anta, membre del col·lectiu antimilitarista basc Gasteizkoak Talde Antimilitarista.
Un dels temes que es van abordar va ser la fabricació d’armament a Espanya i la venta d’armes, i les crítiques dels col·lectius antimilitaristes pel fet que moltes empreses d’armament continuessin la seva activitat durant l’Estat d’alarma, fet que les situaria com a “empreses essencials”, al mateix nivell que les empreses d’alimentació i material sanitari.
Durant l’Estat d’Alarma per la crisi sanitària el Govern va obligar a tancar a totes aquelles empreses l’activitat de les quals no es considerés “essencial” però va exhimir del tancament a les empreses que es dediquessin al “manteniment de les forces armades”. L’ambigüetat del real decret no especificava quines empreses estarien incloses en aquesta categoria i si implicaria la parada de les companyies que treballen actualment en el desenvolupament i fabricació de programes especials d’armament o projectes a llarg termini pel manteniment de l’activitat de l’Exèrcit.
El Pais Basc lidera la venta d’armament a Espanya i col·lectius com Ongi etorri Errefuxiatuak Bizkaia o Gasteizkoak Talde Antimilitarista amb campanyes com “Armas Eusko Label para la guerra” treballen per denunciar i visibilitzar els negocis milionaris de la indústria de la guerra. Álbaro Anta, del col·lectiu antimilitarista Gasteizkoak, va participar en la Taula Rodona “Armes contra un virus” i va mencionar el cas de l’empresa ITP Aero Castings que va mantenir en funcionament les plantes de Barakaldo i Sestao malgrat hi havia un treballador ingressat amb símptomes de coronavirus i 28 més en quarentena, i va assenyalar que probablement era degut a que en plena pandèmia es va adjudicar a l’empresa un contracte pel manteniment dels motors de servei en diferents flotes aèries i navals, per valor de 55 milions d’euros, per tant l’empresa no volia parar la producció i enviar els treballadors a casa. Navantia va detectar també casos de coronavirus al port de Cadis però tampoc va parar l’activitat ni aillar els treballadors.
Álbaro Anta va parlar també de la dificultat per definir la quantitat d’empreses que fabriquen armament a Espanya: segons dades de 2015 del ministeri de defensa, a Espanya hi ha 806 fàbriques d’armament però: ” A la hora de hacer el recuento suele ser complicado porque en la mayoría de los casos son empresas que se dedican tanto a la producción militar como civil. Nosotros cuando realizamos estudios ponemos criterios, por ejemplo que hayan recibido uno o más contratos de las instituciones relacionados con Defensa, y dependiendo del criterio usado cambia bastante el resultado. En la TEDAE, que seria la patronal de las empresas de armamento, hay 74 empresas asociadas, que facturan unos 11.800 millones de euros anuales. “
Les grans empreses com Airbus, INDRA o Navantia s’emporten gran part del pressupost públic per a Defensa. Les 6 principals empreses espanyoles abarquen tots els aspectes del que seria la fabricació d’armament: enginyeria nàutica i aeronàutica, enginyeria terrestre, electrònica, explosius i municions. Un dels principals focus de crítica dels col·lectius antimilitaristes i que havia mencionat també Xema Moya, col·laborador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau durant la Taula rodona, són els Programes especials d’armes (PEAS): “Los programas especiales de armas se crearon a finales de los 90 y llevamos pagándolos (con nuestros impuestos) más de veinte años, y estos programas y la deuda que generan los vamos a seguir pagando durante décadas y décadas, y el problema más grave es que estos programas estan ya obsoletos y desde 2019 se está invirtiendo en sistemas de armas de nueva generación (NGWS) sin haber terminado de pagar los otros planes de armamento.”
Al voltant de les fàbriques d’armament hi ha moltes institucions i entitats públiques, com per exemple universitats. Gasteizkoak denuncia que les empreses d’armament no només reben contractes milionaris per part de les institucions i l’administració sino que a més a més reben subvencions, crèdits, promocions, ajuda a les exportacions i fins i tot premis a l’excel·lència empresarial dels que Álbaro Anta anomena “mercaderes de la muerte”.
Anta comenta finalment que “Siempre nos critican que pedimos el cierre de las fábricas de armamento y no proponemos alternativas para dar puestos de trabajo . Los puestos de trabajo dedicados exclusivamente al sector armamentístico son muy pocos, recolocar a esas personas por parte de las instituciones no seria muy costoso. Las empresas que se dedican tanto al sector civil como al militar pueden dedicarse únicamente al sector civil y pueden sobrevivir perfectamente, porque por ejemplo el sector de la aviación civil no es en absoluto deficitario. Pero más grave es que los sistemas de armas en los que se han gastado todos estos miles de millones realmente no funcionan: el submarino S80 tenía problemas para emerger y han tenido que invertir muchos miles de millones más para arreglarlo, hace poco jubilaron un portaaviones que no había entrado nunca en servicio en 18 años y los tanques gastan tanto combustible que en algunos casos los han incluso desmontado, y así una larga lista de ejemplos más”.
No només els col·lectius antimilitaristes són conscients del despropòsit que representa la despesa militar a Espanya, per tancar la seva intervenció i abans d’obrir pas al debat i a les preguntes, Anta va citar una frase de Constantino Méndez, secretari d’Estat del Ministeri de Defensa del Govern de Zapatero, i substitut de Pedro Morenés, màxim responsable de la creació dels programes PEAS, on assumia que “No deberíamos haber adquirido sistemas que no vamos a utilizar, para escenarios de confrontación que no existen y, lo que es más grave, con un dinero que no teníamos entonces y no tenemos ahora”.
Al final de la notícia podeu trobar i descarregar la presentació que va utilitzar Álbaro Anta per la Taula Rodona. Des de la Coordinadora d’ONGD i aMS continuem treballant per promoure accions per al desarmament i per una cultura de la pau i la justícia social, així, el proper dijous 4 de juny, també dins la campanya “Mogudes per la pau”, i juntament amb l’oficina de cooperació de la UdL oferirem la videoconferència “La COVID19, la seguretat i els drets de les persones” a càrrec de Tica Font i Pere Ortega, membres del Centre Delàs d’estudis per la Pau.
Per a saber més
Podeu trobar el video sobre la taula rodona “Armes contra un virus? La gestió militarista de la crisi sanitària) al canal de youtube de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.
Si necessiteu informació i assessorament sobre com fer l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar, cliqueu aquí.
Per a saber més sobre Despesa militar i Objecció fiscal visiteu les pàgines de les entitats que van participar en l’organització de la taula rodona:
Centre Delàs, SIOF, SCI Catalunya, En Pie de Paz, Grup Tortuga, Canarias por la Paz, Gasteizkoak Talde Antimilitarista, Alternativa Antimilitarista MOC, Desarma tu vida OFGM Cuenca ,KEM MOC Bilbao, Asociación contra la Exclusión Alambique, Antimilitaristes València ,Colectivo Pacifistas Ciudad Real
Compartim la presentació que va utilitzar Álbaro Anta per a la Taula Rodona aquí:
