El passat 21 d’abril del 2020 SOS Racisme va presentar l’informe 2019, sobre l’estat del racisme a Catalunya. Com cada any, aquest document recull l’estudi dels casos de racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAiD) i té com a finalitat fer una fotografia de la forma com es manifesta el racisme al país i denunciar aquesta vulneració de drets humans, tot assenyalant, de manera específica, la deixadesa per part de les administracions públiques.
El 2019 es dóna un increment important de les situacions de racisme identificades, així com dels casos assumits. El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme va identificar un total de 188 situacions de racisme, de les quals un 32% no han estat denunciades. La desconfiança en el sistema i el context de vulnerabilitat en què es troben les persones que denuncien el racisme són alguns dels motius que expliquen aquesta infradenúncia, que comporta una invisibilització del racisme.
- La decretació de l’estat d’alarma no justifica en cap cas el confinament dels drets fonamentals. Els principis d’igualtat de tracte i no-discriminació tenen plena vigència i han de ser respectats tant per les institucions com per tota la ciutadania.
- Un 32% de les situacions de racisme identificades el 2019 per SOS Racisme no han estat denunciades. La manca de voluntat política de l’administració pública per recollir dades oficials contribueix a la invisibilització del racisme i impossibilita el desenvolupament de polítiques públiques antiracistes.
En els casos vinculats als cossos de seguretat pública, la contra-denúncia policial, la desconfiança en la imparcialitat del sistema judicial, la manca d’un reconeixement institucional del racisme i la situació d’indefensió dels col·lectius vulnerabilitzats eleven la no-denúncia al 36% dels casos. La connivència entre l’administració de justícia i la policia reforça la impunitat dels agents i fa molt difícil denunciar el racisme als jutjats. Tot i això, enguany l’entitat celebra que hi ha hagut una sentència condemnatòria, si bé es tracta d’un cas del 2009 i, per tant, d’un procés judicial que ha durat 10 anys.
La decretació de l’estat d’alarma, si bé suposa una limitació en la llibertat de circulació, el dret de reunió, dret a la propietat i el dret al treball; en cap cas hauria de justificar una suspensió dels drets fonamentals. Tanmateix, veiem com el racisme no es confina i com les persones migrants i racialitzades no-blanques pateixen discriminació tant per part de les institucions i els respectius cossos de seguretat, com per part dels seus veïns i veïnes.
Les escales de veïns i veïnes també s’han convertit aquests dies en un focus de racisme entre particulars. La major convivència fa aflorar actituds racistes que es tradueixen en greus vulneracions de drets. Des de SOS Racisme alerten que no hi ha normes per protegir el dret a la dignitat de la persona en un dels espais més privats i íntims com és la llar. I les possibles vies, com la mediació, no incorporen en la seva intervenció el racisme com un motiu que pot generar conflictes en aquest espais. La via penal tampoc no és una solució real per aquests casos.
Aquesta crisi s’afegeix a les anteriors, com “la terrorista”, l’econòmica i la climàtica. És fàcil que cadascú es protegeixi darrera dels seus privilegis i percebi als altres com una amenaça. Vincular el control social a la seguretat és una lògica perillosa. Per assolir una vertadera seguretat cal assegurar la igualtat de drets. Per això, entre d’altres mesures, SOS Racisme exigeix la regularització per totes. És precisament en situacions de tensió, conflictivitat i excepcionalitat quan els drets han d’estar garantits i més protegits que mai.
Publicat a SOS Racisme
Podeu descarregar o consultar l’informe aquí
