Els incompliments dels drets laborals al treball agrari i l’explotació son una realitat que es repeteix en tot el territori espanyol. Des d’Almeria a Murcia o a Huelva fins a Lleida passant pel país Valencià. La ruta de la precarietat agrícola posa de manifest que el model agrari actual és insostenible tant per als pagesos com per als treballadors.
Julián Cuevas, Secretari Permanent de la CGT de Murcia ho explica en aquest article a Eldiario.es que pot ben bé fer de mirall a la situació que es viu en moltes zones de producció agrària com Lleida.
Les associacions d’agricultors porten temps reivindicant solucions per un sector l’actual estructura minifundista actual del qual està condemnada a mort pel desenvolupament del capitalisme que porta a l’acumulació de capitals. Segons dades de Kantar Wordpanel, el 60% dels productes frescos es distribueixen en supermercats, la quota de mercat dels quals està controlada en més d’un 50% per cinc cadenes. Això dona un gran poder de negociació a les empreses de distribució, que poden controlar el preu en origen dels aliments. Així, les explotacions petites deixen de ser rentables i la terra està passant a mans de grans empreses i multinacionals agropecuàries.
Dins de les seves reivindicacions està l’exigència al Govern i a la Unió Europea d’una Política Agrària Comú (PAC) més justa, ja que l’actual sistema està fet a mesura dels grans terratinents i de l’agroindústria. També reivindiquen el suport a sectors especialment vulnerables com l’apícola o un millor sistema d’assegurances.
Tant els partits d’esquerres com de dretes aixequen la veu donant la raó als pagesos, uns per la defensa del petit i mitjà empresari, els altres per la ideologia del jou i la suor genuïnament espanyola. Però el camp amaga una vergonyosa realitat d’explotació, absència de drets laborals i misèria. Sota d’unes lleis de mercat que expulsen als petits empresaris hi ha els invisibles, els pobres, els immigrants que suporten la duresa de la feina i les condicions penoses. Els agricultors reprodueixen damunt dels treballadors, i en les pitjors condicions, l’explotació i el xantatge al que els sotmeten les grans empreses.
La dinàmica general del camp murcià és la contractació a través d’ETT amb salaris a preu fet. Això incompleix el dret laboral bàsic que ens porta a principis de segle, i incompleix també les lleis que determinen en quins casos es pot contractar a través d’ETT i els Convenis Col·lectius Agrícoles que marquen un límit a la temporalitat. La contractació per dies o setmanes i els ínfims salaris deixen als treballadors en una situació d’extrema precarietat, sense saber si podran pagar lloguer, llum o aliments. Fa molt fàcils les represàlies contra els treballadors que s’atreveixen a aixecar la veu i impedeix l’organització sindical al no haver-hi plantilles estables.
Els límits de la jornada laboral son incomplerts sistemàticament, essent completament normals les jornades de deu hores, sis o set dies a la setmana, però com es treballa a preu fet per salaris de quinze o vint euros diaris, l’equivalència en dies treballats per la Seguretat Social és menor a la realment treballada. Comportant que molts treballadors estrangers perdin els permisos de treball per no cotitzar els dies necessaris, a més del frau econòmic a la Seguretat Social.
Els desplaçaments als llocs de treball quan els posa l’empresa acostumen a portar grans temps d’espera que se sumen a les ja llargues jornades laborals. Sense deixar-nos temps per gaudir de la família, de les relacions socials saludables o ni tan sols prou temps per dormir. Quan som els treballadors els que posem el vehicle el quilometratge normalment es decideix per part de les empreses sense tenir en compte el que marca el conveni.
Els incompliments dels drets laborals son continus: jornada, salaris, contractacions, cotitzacions, nocturnitat, permisos, descansos… Amagats sota el silenci informatiu, els treballadors agrícoles fem funcionar l’anomenada horta d’Europa donant les nostres vides en condicions miserables. La nostra organització i la nostra lluita ens retornarà la dignitat, exigim la redistribució de la riquesa que crea el camp, exigim condicions humanes de treball. Volem una societat més justa, més igualitària i més lliure.
