En temps d’emergència climàtica, tots els sectors productius estan sota la lupa pública per veure si contribueixen a frenar el desastre global. O aquesta és la teoria. A la pràctica, n’hi ha un que tradicionalment ha estat exempte de retre comptes. De fet, els militars estan exemptes d’informar públicament sobre la seva activitat contaminant i no existeix un consens en la Unió Europea sobre si aquests haurien d’informar. Tampoc hi ha objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).
Un informe, fet públic el 23 de febrer i elaborat per organitzacions independents britàniques Observatori del Conflicte i el medi Ambient (Conflict and Environment Observatory, CEOBS) i Científics per una Responsabilitat Global (Scientists for Global Responsability, SGR), i encarregat pel Grup Confederal de la Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica al Parlament Europeu (The Left), estima que, amb xifres de 2019, les emissions de les forces armades europees són de 24,8 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) equivalent, un valor utilitzat per comptabilitzar les emissions de tots els gasos d’efecte hivernacle.
La xifra equivaldria als GEI de 14 milions d’automòbils i, com remarquen els autors de la investigació, es tracta d’una “estimació conservadora”, donada la tradicional dificultat per adquirir dades en tot allò relatiu a l’estament militar.
Exèrcit espanyol
Les forces armades de l’Estat espanyol, amb 2,79 milions de tones de CO2 equivalent, serien les terceres que més emissions emeten, segons les estimacions de CEOBS i SGR, només per darrere de França, el més gran contribuent europeu, amb 8,38 milions de tones, i Alemanya, amb 4,53 milions.
La contribució espanyola, tanmateix, seria avui superior. El recentment aprovat pressupost militar per al 2021 suposa un increment del 6,5% respecte a 2020 si s’aten només a la quantitat relativa al ministeri de defensa: 10.853 milions. No obstant seria del 10,3% “si es tenen en compte les partides repartides entre altres ministeris de caràcter militar”, tal com assenyala Pere Ortega, president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Tot i que el Govern si que ofereix xifres a Nacions Unides sobre les emissions d’algunes de les àrees militars, quedarien molt lluny de les recopilades en l’estudi de CEOBS i SGR: amb prou feines arriben a una sisena part de les comptabilitzades pels investigadors. Així mateix, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, una de les principals eines per a organitzar l’anomenada transició ecològica a Espanya, no fa cap referència a l’estament militar.
Respecta a la contribució de la indústria militar espanyola, Airbus, amb més de 8000 empleats a Espanya i vàries plantes repartides pel territori, seria l’empresa armamentística que més emissions produeix, amb 7,3 tones de CO2 equivalent per empleat i any, atenent només a la seva divisió militar. Navantia, Indra, Thales i ITP Aero, completen el llistat de les companyies dedicades a la fabricació de material militar més brutes de l’Estat espanyol.
Opacitat
En allò relatiu a la transparència és on els autors de l’estudi posen un asterisc, ja que no existeixen dades específiques d’emissions per part de les forces armades polaques. Tampoc de corporacions clau en el sector com MBDA, Hensoldt, KMW i Nexter, per la qual cosa les organitzacions darrere de l’estudi destaquen el “baix nivell de transparència i concreció” de la informació disponible al respecte, la qual cosa inclou “omissions, xifres a la baixa i dades imprecises”. Esgrimeixen raons de seguretat nacional com a excusa per no publicar les dades.
“Hem d’exigir l’accès a xifres que ens diguin com es gasten els diners públics i el seu impacte en l’escalfament global. El sector militar no pot estar exempt d’ésser examinat des de la perspectiva de l’impacte climàtic” denuncien les organitzacions a càrrec de l’estudi.
Despesa militar i beneficis
En un continent que és llar de vuit de les 30 corporacions militars que més venen en el món – 116.000 milions només el 2019, incloent al Regne Unit, segons la patronal europea Aerospace and Defence Industries Association of Europe- la contribució de la indústria és clau. Només en els sis països en els quals més s’ha centrat l’estudi – França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia i Holanda- cinc companyies produeixen més d’un miler de kilotones de CO2 equivalent: PGZ, Airbus, Leonardo, Rheinmetall y Thales.
En un negoci milmilionari com aquest, no hi ha venda sense despesa militar. En conjunt, la despesa militar ha augmentat un 4,3% en els països de l’OTAN, seguint la directriu de l’organització, que demana un 2% del PIB pels exèrcits que la integren. Les nacions que formen part de l’Aliança Atlàntica són responsables de més de la meitat d’aquesta despesa a nivell global.
De fet, el document titulat Under the radar: the carbon footprint of Europe’s military sectors (Sota el radar: la petjada de carboni dels sectors militars europeus), denuncia que “el sector militar mundial està revivint una espècie de lògica de Guerra Freda en la carrera armamentística internacional”. I més despesa són més operacions, més armament i més emissions derivades no només de la indústria que construeix maquinària creada per a matar, sino també de a vida operativa dels aviomns de combat, bucs de guerra, funcionament de les bases militars i, en general, de totes les activitats bèl·liques.
Com assenyala Idoia Villanueva, eurodiputada de Podemos, Partit integrat en la coalició que va encarregar l’informe, “el que ens diu aquest estudi és que les armes maten de moltes més formes de les que pensem, i que la lluita contra el canvi climàtic va molt més enllà de reduir emissions canviant els nostres models de mobilitat i consum”.
“El desarmament dels Estats i el treball per la pau també formen part de la lluita per la justícia climàtica”, afegeix aquesta integrant de la Comissió de Medi Ambient i Salut Pública del Parlament europeu, una càmara que va declarar l’emergència climàtica el novembre de 2019.
Més control, menys armes
L’estudi no es queda en la recopilació de dades, sino que estableix tota una sèrie de recomanacions per fer més efectiu el control de les emissions que provenen del sector militar, així com perquè aquest faci la seva feina per contribuir a frenar el canvi climàtic.
SGR i CEOBS fan crida a “una revisió urgent de les estratègies de seguretat nacionals i internacionals”. Posar el focus en la minimització del desplegament de tropes i la resolució de conflictes per la via diplomàtica, així com evaluar el potencial del control d’armes i les iniciatives de desarmament són dues de les principals. En aquesta revisió, assenyalen, s’han d’establir objectius exigents de reducció de GEI, d’acord amb el compromís de l’Acord de París d’intentar no sobrepassar un escalfament de 1,5ºC sobre els nivells preindustrials.
Evidentment, “totes les nacions de la UE haurien de publicar dades nacionals sobre les emissions de GEI dels seus exèrcits i indústries militars tecnològiques com a pràctica estàndard”, assenyalen. Aquesta informació ha de ser “transparent, coherent i comparativa” i les corporacions militars han de, segons els experts, estar sotmeses a controls i auditories similiars.
Per últim, entre altres iniciatives, reclamen la necessitat d’una revisió de la Directiva d’Eficiència Energètica de la UE, així com la posada en marxa de pràctiques com l’ús de terrenys militars per la captació de CO2, per exemple mitjançant la plantació selectiva, o la generació d’energia renovable.
“El multilateralisme, l’aposta per la diplomàcia per resoldre conflictes i una agenda de pau i desarmament reduirien el nombre de desplegaments militars i fabricació d’armament”, apunta Villanueva. “D’aquesta forma combatriem dos amenaces per la vida de les persones: la de la violència de les operacions armades i la del canvi climàtic”.
Publicat a El Salto diario en castellà
