L’inacceptable abandó de les persones grans a les residències durant a COVID-19 a Espanya

Metges sense fronteres
Metges Sense Fronteres, que va col·laborar amb residències afectades pel coronavirus a partir del 19 de març, elabora un informe que posa de manifest greus errors estructurals i de gestió, que han derivat en contagis, aïllaments i desprotecció del personal de cures.

L’organització internacional Metges Sense Fronteres (MSF) ha presentat un informe analitzant la situació de les residències de persones grans a Espanya després d’haver donat suport sanitari i logístic a unes 500 residències en tot el país. L’organització va començar a intervenir el 19 de març, quan va començar la primera onada de COVID-19, després d’haver-se posat públicament a disposició de les autoritats. Van començar a Catalunya, que és on més presència van tenir (donant suport a 200 residències), però es van estendre a la resta de l’Estat donant per acabada l’operació el 31 de maig.

El que van detectar durant aquest temps, que ara exposen en el document publicat, son “greus problemes tant de model de gestió de residències” com de “coordinació” entre administracions i empreses. L’informe assenyala el “dèficit estructural de recursos i supervisió sanitària” i que no hi havia “cap pla de contingència” a les residències que “en la seva majoria no disposen de recursos sanitaris assistencials”. El resultat va ser “l’abandonament de les persones més vulnerables i la desprotecció del personal que les cuidava” en paraules de MSF. El Ministeri de Sanitat no ha arribat a donar xifres oficials sobre quantes persones van morir en aquest tipus de centres durant la primavera. En un document intern a partir del que van facilitar les comunitats, es parlava de més de 27000, per coronavirus i altres motius, encara que el mateix govern qüestionava que els números fossin correctes degut a la inconsistència de la informació presentada i de la metodologia.

L’informe de MSF es titula “Poco, tarde y mal: el inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la COVID-19 en España”. Els seus equips sanitaris es van centrar durant aquests mesos en “alleujar la càrrega” d’un personal que defineixen com “sobrepassat, desorientat, desinformat i desprovist de materials de protecció”. Les residències tenien “un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària i cap pla de contingència. Aquesta combinació va fer inviable respondre a l’epidèmia” insisteixen com a primer problema.

Entra altres assumptes greus, van observar també de manera sistèmica la “denegació de derivacions als serveis hospitalaris”. “Entre finals de març i principis d’abril, centenars de residents van veure denegada la sol·licitud d’accedir als serveis d’urgències i ingressos hospitalaris, segons comunitats autònomes i dies d’evolució de l’epidèmia. Sense alternativa, les residències es van veure obligades a mantenir allotjats els pacients positius amb pronòstics molt greus” escriuen. Sobre això, “la realitat que van observar els equips de MSF és que es va deixar l’assistència sanitària en mans de del personal de les residències, en cap cas equipats”. Això es descriu com una possible “negligència” o “omissió del deure de socórrer”.

El principal objectiu de l’informe segons MSF és que en una possible segona onada, que ja està començant a arribar a algunes residències, no es produeixin els mateixos errors. Per això assenyalen directament mesures que encara no estan en marxa de forma generalitzada: plans de contingència  en cas d’alerta: dotació de recursos financers, humans i materials; coordinació en les respostes amb els serveis assistencials i de salut; augment de la capacitat de prevenció i control d’infeccions; i formació i abastiment del personal en l’us d’EPIs, que durant aquesta primavera “ van arribar tard i eren insuficients”.

Manca de protocols de quarantena i aïllament

Des de l’ONG també denuncien que “la falta d’anticipació i de plans de contingència es va agreujar perquè la resposta depenia d’una multiplicitat d’interlocutors: conselleries de Serveis Socials i Sanitat, Diputacions, Ajuntaments, Serveis d’Atenció Primària, Serveis de Salut Pública, patronats de les fundacions i gerències de centres privats i de centres religiosos”.

Hi havia també un “reduït marge de maniobra per implementar les mesures d’aïllament, quarantena i distància” identificant “dos grans dificultats per executar mesures de sectorització i aïllament: la inadequació d’infraestructures i espais, i l’alta ocupació

El Cap dels Bombers que va dirigir les tasques de desinfecció i suport a la zonificació en col·laboració amb MSF, explica a l’informe sobre la gestió de les gerències: “Preferien molts cops que els residents quedessin tancats a les seves habitacions en lloc de reagrupar-los en zones, per por a perdre el control i que tot l’edifici es contaminés. El resultat era espantós: portes tancades, en ocasions amb clau, i persones picant i suplicant que els deixessin sortir. Un horror”.

Tampoc hi van haver protocols de cures pal·liatives i del final de la vida, ni atenció psicosocial a residents i personal. “Es van implantar fortes mesures d’aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, i es van restringir o denegar els comiats, visites o mobilitat dins de les residències. Això va tenir greus conseqüències físiques i psicosocials per les persones grans, que no van comptar amb suport emocional. L’informe alerta sobre la “necessitat d’establir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència: “els responsables d’aquests centres han de vetllar perquè l’aïllament físic no aïlli socialment als residents i es prioritzi en tot moment la seva salut tant física com mental”.

MSF advoquen per “permetre les visites de familiars i els comiats en moments finals, sempre amb les mesures de protecció adequades. Per això, és imprescindible que les residències comptin amb suficients equips de protecció personal, per que els avis i àvies no tornin a passar moments tan durs lluny del seus”. Alerten també que “les residències no poden estar tan saturades especialment en els períodes més crítics, perquè sigui possible la “zonificació”.

Publicat a ElDiario.es

Podeu consultar l’informe de MSF aquí

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida