El Club de lectura afrolleidatà va sorgir l’estiu passat, ja marcat pels confinaments i la covid-19, arrel de l’interès i iniciativa de joves africans, alguns alumnes de la UdL, que mostraven inquietut per la manca de contingut relacionat amb l’Àfrica o la visió totalment allunyada de la representació de la societat diversa en què vivim.
Davant d’aquesta necessitat i demanda, des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, va sorgir la idea de promoure la creació d’un club de lectura de literatura africana, com un espai d’apoderament i de reflexió per a joves africans i afrodescendents als quals la literatura pogués donar espai per a compartir experiències i visions crítiques sobre la “colonització del coneixement”, i oferir eines per a pal·liar l’eurocentrisme i la visió única, o el que l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie anomena “El perill de la història única”.
La Coordinadora, va actuar únicament com a facilitadora, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Lleida, per a constituir un grup petit amb aquelles persones que havien mostrat aquest interès, que es reuniria un cop al mes per debatre al voltant de les obres dels autors i autores africanes escollides. A través d’aquestes jornades de reflexió i debat al voltant de les obres, els membres del club de lectura busquen apoderar-se per poder fer, a la llarga, propostes per a que els centres educatius incloguin bibliografia africana en el seu contingut curricular o en crèdits variables per conèixer altres punts de vista i realitats a través de la finestra de la literatura, i activitats per promocionar el coneixement de la producció literària i cultural contemporània africana, contribuint a trencar la visió que relaciona les cultures africanes únicament amb el folklore i la tradició.
La posada en funcionament del Club de lectura, a l’estiu del 2020 va arribar en un bon moment. No només perquè la lectura fa molt estiu, sino també per pal·liar la manca d’activitats culturals en context de confinament i d’emergència sanitària. Així doncs el Club de lectura s’ha consolidat, amb la participació de nois i noies de Guinea Equatorial, Camerún o Guinea Conakry, i s’han llegit i analitzat obres que haurien de ser d’obligada lectura, promocionades, reconegudes arreu, ja que obren una finestra al descobriment d’Àfrica i de la diàspora vista per ella mateixa.
És important perquè tot el que sabem d’Àfrica ens ho han explicat escriptors que no són africans. Per això tot el que sabem sobre l’Àfrica està sovint tenyit de paternalisme i de superioritat moral i dificulta sortir del binomi desenvolupats vs subdesenvolupats.
Intenta respondre aquesta simple pregunta: Quants llibres d’autors africans has llegit? no importa si son novel·les històriques o contemporànies, llibres de viatges o aventures, còmics, assaig… ? Avui en dia potser la resposta no és tan desmotivadora, perquè per sort, les coses estan canviant i la literatura africana s’està traduint al català i al castellà més que mai, i cada cop hi ha més editorials que aposten per la literatura d’autors i autores africanes. Però encara falta una empenta per a què arribi a les escoles, als instituts i a totes les llibreries i biblioteques. No podem tenir més temps tancada aquesta finestra privilegiada al continent veí, pero desconegut.
Compartim 7 recomanacions del Club de Lectura afrolleidatà. Clàssics i novetats africanes per a un Sant Jordi decolonial:
- Todo se desmorona, Chinua Achebe; Chinua Achebe (1930-2013) és considerat internacionalment com el pare de la literatura africana moderna. En aquesta obra, ens mostra com la vida i el món d’un home, Okonkwo, gran guerrer i garant de la tradició del seu clan, es desmorona quan al seu poble comencen a arribar missioners i governadors britànics. Una obra crucial, que ha venut més de 10 milions de còpies al món, a l’hora de transformar la mirada dels africans sobre sí mateixos, i la mirada de la resta del món respecte a l’Àfrica.
- Achebe, Chinua (2010), Todo se desmorona. Editorial DeBolsillo
- La flor púrpura, Chimamanda Ngozi Adichie; La primera novel·la de l’escriptora nigeriana més coneguda, que explora, des del punt de vista d’una adolescent de clase mitja educada en una família catòlica, en una Nigèria governada per un règim militar, temes universals com la intolerància religiosa i política, la violència domèstica, l’abús de poder i la llibertat.
- Ngozi Adichie, Chimamanda (2017), La flor púrpura. Editorial Literatura Random House
- La Bastarda, Trifonia Melibea Obono; L’escriptora, periodista i politòloga equatoguineana Trifonia Melibea és un referent sobre els rols asfixiants de gènere i les resistències de les dones i col·lectius LGTBI a Guinea Equatorial. La Bastarda, és un relat valent i directe sobre una adolescent d’ètnia fang, atrapada en un sistema de valors que no li permet desenvolupar la seva personalitat. Un relat sobre el conflicte entre familia, creences ancestrals i els desitjos de llibertat de les noves generacions de l’Àfrica subsahariana.
- Melibea Obono, Trifonia (2016), La bastarda. Editorial Flores Raras.
- El ventre de l’Atlàntic, Fatou Diome; La relació entre França i Àfrica constitueix el marc de les obres de ficció de Fatou Diome. Apareixen en aquesta novel·la l’exili i els problemes d’identitat de l’emigrant, la relació entre l’ex colònia i la metròpoli, la superstició, el racisme i l’explotació dels africans en situació irregular que intenten sobreviure a Europa. Una obra que destil·la humor i crítica, i un remolí de sentiments i emocions a partir de la relació entre dos germans, una que viu a França i l’altre que des de Senegal, només pensa en emigrar per emular el camí de les grans estrelles del futbol senegalès que han fet fortuna a Europa.
- Diome, Fatou (2011), El ventre de l’Atlàntic. Editorial Pagès.
- El baobab loco, Ken Bugul; Ken Bugul “la que ningú vol” és el pseudònim de la novel·lista senegalesa Mariètou Mbaye Biléoma. En aquesta novel·la parcialment autobiogràfica retrata el conflicte d’identitat d’una dona, abandonada per la seva mare als 5 anys i escolaritzada en una escola francesa que la submergeix en la cultura francesa convencent-la que és la del seu propi poble. Quan obté una beca per anar “al país dels blancs” a estudiar, es dona compte que la idea dels seus “ancestres gals” és una quimera. El seu viatge a Europa es converteix en un descens als inferns que la porta als llocs més foscos d’una societat que creia seva i que acaba convertint-se en una trampa de la que difícilment podrà escapar.
- Bugul, Ken (2018): El baobab loco. Editorial: Baile del sol
- Las tinieblas de tu memoria negra, Donato Ndongo; La primera novel·la de l’escriptor equatoguineà, una veu fonamental de la literatura africana en castellà, testimoni directe de la colonització espanyola de Guinea Equatorial. La novel·la, part de la trilogia “Los hijos de la tribu” és un clàssic escrit fa 30 anys però encara imprescindible que a través de la visió innocent i angoixada d’un nen ens mostra la realitat guineana dels anys 50, a cavall entre la tradició, marcada per la fidelitat al clan, i el règim colonial franquista, impregnat de discursos feixistes i de pràctiques nacionalcatòliques. Dos mons en contradicció que conviuen en l’atormentada ànima del protagonista.
- Ndongo-Bidyogo, Donato (2009). Las tinieblas de tu memoria negra. Ediciones El Cobre.
- Alá no está obligado, Ahmadou Kourouma: L’autor de Costa d’Ivori Ahmadou Kourouma (1927-2003) ens parla en aquesta obra de la crua condició humana i la realitat dels nens soldats a través de Birahima, un narrador insolent i descarat, un nen d’ètnia malinke obligat a convertir-se en nen-soldat per sobreviure i viatjar de pais en pais entre cops d’Estat, complots, aliances i execucions amparades per manipulacions i tripijocs tant tribals com internacionals. Davant la terrible crueltat de situacions en les que es troba diàriament Birahima, ell sap que “Al·là no està obligat a ser just amb tot el que passa aquí a baix”. Això li permet descriure, amb un desconcertant sentit de l’humor, la realitat de l’Àfrica de l’Oest de la dècada dels 90, per on desfilen personatges como Foday Sankoh, Samuel Doe, Prince Johnson, Charles Taylor, Houphouët-Boigny y Muammar Khadafi, entre altres.
- Kourouma Ahmadou (2001), Alá no está obligado. Muchnik Editores. Tot i que aquesta edició es troba descatalogada, és possible trobar-la en format e-book, a les biblioteques, de segona mà o en anglès. No voliem deixar de recomanar-lo!
Si tens interès en el Club de lectura afrolleidatà, pots posar-te en contacte amb sensibilitzacio@coordinadora-ongd-lleida.cat
