La salsa d’actes de Càritas Diocesana de Lleida va acollir ahir dilluns, 28 de novembre, una xerrada a càrrec de Raúl Flores, Secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador de l’equipo d’estudis de Càritas Espanyola, que va servir per presentar l’informe ‘El cost de la vida i les estratègies familiars per abordar-lo’, davant d’una cinquantena de persones. Rafa Allepuz, Director de Càritas Diocesana de Lleida va ser l’encarregat de presentar l’acte i només començar va destacar la importància d’anàlisis acurades com aquesta per poder influir en les polítiques socials que s’haurien de dur a terme.
L’informe posa de manifest que amb les ferides de la pandèmia encara obertes, les llars a Espanya afronten ara una nova crisi, aquesta vegada de tipus inflacionària, derivada principalment de la guerra a Ucraïna. El conjunt de la societat està afectada per l’encariment del cost de la vida. Els rebuts augmenten i cada cop costa més omplir la nevera i pagar les factures. Davant d’aquest nou contratemps, tres de cada deu llars a Espanya (31,5%) no compten amb un pressupost que garanteixi unes condicions de vida dignes.
Per arribar a aquesta conclusió, l’estudi proposa la construcció del pressupost de referència per a unes condicions de vida dignes (PRCVD). És un sistema de mesurament complementari, que permet abordar la pobresa no només a partir dels ingressos disponibles, sinó que els associa a les necessitats bàsiques de les llars.
“El PRCVD estableix el pressupost mínim que necessita una família per viure amb dignitat en un context concret. La intenció és adaptar aquest pressupost a les característiques específiques de cada tipus de llar, de manera que la pobresa no es defineixi de manera abstracta, atenent únicament els ingressos, sinó d’una manera concreta, en relació amb les necessitats de les llars”, va precisar Flores.
Aquest indicador contempla no només l’accés als aliments, sinó també altres béns necessaris com ara l’habitatge, el seu equipament o subministraments (energia o internet). A més, té en compte l’accés a drets com l’educació, l’oci, les despeses sanitàries o l’atenció a les situacions de dependència. En resum, el pressupost resultant és la suma de vuit partides de despeses necessàries perquè qualsevol llar pugui viure en condicions de vida dignes.
A partir d’aquesta aproximació a les necessitats reals de les llars, l’estudi adverteix que el 31,5% de les llars a l’Estat espanyol (sis milions de famílies) tenen uns ingressos molt per sota del que necessitarien per viure en condicions de vida dignes – és a dir, que viuen amb ingressos inferiors al 85% del seu pressupost de referència-. Aquest percentatge és superior a la taxa de pobresa relativa (20,7%) i la taxa AROPE (25,3%), calculades per l’INE per a l’any 2019.
Menors a càrrec i lloc de residència
La metodologia assenyala com a asfixiant la realitat de les llars que tenen menys del 85% del pressupost de referència. En el cas d’una llar unipersonal a Lleida, suposa viure amb menys de 1.000 euros mensuals.
“Les llars amb greus dificultats per satisfer les necessitats bàsiques es troben, sobretot, entre les que viuen de lloguer, llars amb presència de nens i nenes en edat d’estudiar, persones amb discapacitat o situació de dependència, l’existència de deutes, l’absència d’ingressos estables i la desocupació d’algun o tots els membres actius de la llar. És crucial, a més, considerar la bretxa de gènere i el conjunt de dificultats afegides que suporten les llars encapçalades per una dona sola amb la responsabilitat exclusiva de la criança dels nens”, va puntualitzar Flores.
Les partides de despeses essencials –habitatge, alimentació i transport–, que són els capítols de la despesa a què les famílies estan dedicant la major part dels seus ingressos, són precisament els que estan suportant el major increment dels preus. Així, la inflació corresponent a les despeses en habitatge i subministraments (aigua, llum, gas) arribava el juny del 2022 al 19%, igual que la partida de transport. Per part seva, el creixement dels preus de l’alimentació superava el 13%.
Més de 80 de cada 100 euros
Les famílies en pitjor situació -amb ingressos menors de 1.000 euros- que abans de la crisi es veien obligats a dedicar gairebé el 70% d’aquesta quantitat exclusivament a habitatge i l’alimentació, en acabar l’any superaran els 80 euros de cada 100.
“La incertesa generada per la guerra a Ucraïna, l’evolució dels costos energètics i les xifres d’inflació observades els darrers mesos han incrementat encara més el risc d’enquistament o cronificació d’aquestes situacions d’exclusió social”, va advertir el Secretari tècnic de la Fundació FOESSA.
Algunes propostes
La crisi de la Covid-19 va deixar una empremta profunda que ara es veu agreujada per l’escalada de la inflació. “Tenim una nova oportunitat d’actuar amb mesures urgents sobre les conseqüències, però també sobre les causes estructurals d’una realitat que sempre perjudica amb més força els mateixos. De nou des de FOESSA i Càritas apel·lem a una major justícia social i a treballar pel bé comú començant pels sectors més vulnerables de la societat”, va subratllar Raúl Fores.
Davant d’aquesta situació, Càritas Espanyola considera necessari que les polítiques públiques abordin la pobresa i la desigualtat des d’una doble perspectiva: rescatant les famílies que estan patint més, però també perfeccionant el sistema de protecció social a llarg termini.
“Sembla clar que les polítiques socials han de complementar els ingressos de les llars quan no són suficients, facilitar l’accés a llocs de treball estables i de qualitat de manera que s’eviti la precarietat laboral, i promoure l’accés a un habitatge digne i adequat, mitjançant una política pública d’habitatge. També les polítiques d’inversió en sanitat, educació i atenció a la dependència resulten fonamentals perquè les llars en situació de carència no es vegin en un parany de pobresa on les estratègies que es veuen obligades a implementar a curt termini limiten la seva capacitat de sortir de la pobresa a mitjà i llarg termini”, va apuntar Flores.
