La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida agraïm la voluntat i l’aposta de la Paeria per generar un espai participatiu i parlar de la Lleida acollidora.
A la nostra organització ens ocupa i preocupa la situació de les persones treballadores de la campanya de la fruita i la vulneració de drets socials i laborals que pateixen per la seva condició de persones migrants, perquè sobre elles recau la injusta llei d’estrangeria i els exposa a situacions de violència. La seva incorporació al món laboral en aquest país no sempre va acompanyada de la garantia de drets, cosa que els deixa en una situació d’extrema vulnerabilitat.
No pretenem debatre, ni entenem el sentit de fer-ho en una audiència, una estratègia d’acollida a persones sense llar. Creiem que la cartera de serveis del Departament de Drets Socials de la Generalitat i la Regidoria de persones i comunitat de la Paeria ja tenen polítiques i serveis a desenvolupar i a aplicar. La millor estratègia és la que puguin dissenyar les professionals de l’àrea i les entitats socials que en aquests moments estan donant resposta dia a dia a les mancances de l’administració pública. Els drets no es debaten sinó que s’han d’exercir, i a la Paeria ha de garantir-ho.
Així doncs ens hauria agradat poder disposar amb antelació dels informes previs i les propostes que avui es presenten per poder adequar millor la nostra intervenció.
Nosaltres parlarem de l’acollida de les persones treballadores que arriben a la nostra ciutat i que ens preocupen per la vulneració de drets que parteixen. No són persones sense llar, són treballadors que tenen la llar en un altre lloc i que es desplacen a Lleida temporalment. Es troben en situacions diferents: 1. Aquells que troben feina i els seus ocupadors compleixen el conveni laboral i els ofereixen allotjament, 2. Aquells que troben feina i els seus ocupadors incompleixen el conveni laboral i no donen allotjament, i 3. Aquells que estan a la cerca de feina i es troben al carrer.
Així doncs presentem breument un seguit de reflexions i demandes per a ser tingudes en compte:
- A l’administració pública li pertoca acollir dignament a les persones que arriben a la ciutat a la cerca de feina, en un alberg en condicions i amb un pla d’acollida que els faciliti l’accés al mercat laboral i la vida a la ciutat on es troben temporalment. En cap cas assumir els costos de la patronal, sinó fer complir els drets laborals a aquells que els vulneren no oferint allotjament.
- Exigir al govern central la derogació de la llei d’estrangeria per evitar que les persones hagin de viure i treballar clandestinament.
- Identificar les víctimes de migració forçada i iniciar expedients d’asil i refugi
- L’alberg ha d’estar destinat a persones treballadores de la campanya amb un model dual. Per una banda acollir les persones que es troben a la cerca de feina -que és responsabilitat directa de l’administració, per altra banda, oferir als petits pagesos que no poden desenvolupar una estructura d’habitatge pels seus treballadors un seguit de places a l’alberg, i que haurien d’assumir-ne el cost.
- Tenir una política eficient – o sigui informadora i de fàcil accés – per poder empadronar les persones que ho necessitin. Malgrat les millores en aquests últims anys i continua havent-hi persones que no hi poden accedir per no tenir la informació o els mitjans necessaris.
- Generar una tasca de desmantellament de rumors i frenar l’auge del racisme, la xenofòbia i l’aporofòbia. La manca d’informació i participació dels veïns i les veïnes de Lleida en els projectes de ciutat pot conduir a situacions poc desitjables com identificar a les persones treballadores com a problema o com a enemic. La Lleida acollidora que volem no s’ho pot permetre.
No volem acabar sense reafirmar-nos en la necessitat d’un alberg per a les persones treballadores que arriben a la nostra ciutat per a la campanya de la fruita, per acabar amb tres dècades de vulneració de drets. No volem ningú dormint al carrer, tampoc a les persones temporeres, i volem que se’ls garanteixin els seus drets. La ubicació de l’alberg, amb la informació suficient al veïnatge, no ha de ser un problema. Lleida necessita deixar de ser una terra hostil per passar a ser una ciutat d’acollida i acollidora.
