Un any més ens trobem als carrers per alçar la veu i dir prou! Amb el que portem d’any hem patit 25 feminicidis i 2 infanticidis als Països Catalans. És insuportable i del tot inadmissible. I és per això que aquest 25 de Novembre – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES I LES NENES – tornarem a sortir al carrer tot exigint la fi de totes les violències masclistes.
La crisi provocada per la COVID19 ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtat, posant en evidència l’escassa protecció social d’un sistema de cures desvaloritzat a tots els nivells.
Aquest sistema que és sostingut per les dones. Tant per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar, de manera remunerada o externalitzada en precarietat.
L’actual situació es veu agreujada, no només pel marc sanitari, que ha empitjorat l’acompanyament de les dones, vulnerant els seus drets com el de l’avortament, sinó per l’impacte en els drets laborals, socials i civils que porten moltes dones a greus situacions de risc: sense condicions de teletreball, acomiadaments i ERTES, sense cobrar la Renda Garantida o l’Ingrés Mínim Vital. Es tracta de dones grans i jubilades amb rendes baixes, soles i sovint mantenint les seves famílies i treballadores internes, suportant una política d’habitatge especuladora i el trencament de les xarxes de suport.
En relació amb la cura de nens i nenes, la crisi ha mostrat la necessitat de recursos i drets remunerats per protegir la criança més enllà de centres educatius. Aquesta insuficiència ens està abocant a una violència econòmica que ens empobreix a totes.
Durant la pandèmia i els confinament, la llar ha significat també per a moltes dones conviure en un espai no segur, amb situacions de violència de parella i familiar. I no tan sols això sinó que ara quan podem sortir als carrers i de festa aquests tampoc són espais segurs per a nosaltres. En el poc temps que porta l’oci nocturn obert les dones hem patit un gran nombre d’agressions sexuals molt greus. I n’estem fartes. Estem fartes de no sentir-nos segures, ni a casa ni al carrer. Per a aquestes situacions de violència, no s’ha buscat ampliació d’espai per tal de fer una atenció essencial, amb condicions de seguretat. Tenim uns serveis precaritzats, realitzant una atenció sota mínims i esgotadora. Entitats i serveis han quedat desbordades i desemparades per les institucions. Aquí a Lleida, ja fa més de 40 anys que reclamem un centre públic d’emergència per dones maltractades.
Cal sumar-hi les inacceptables condicions d’una llei d’estrangeria que discrimina i precaritza més encara les dones migrades en els trànsits migratoris i en les fronteres). Les dones migrades i/oracialitzades es troben encara més invisibilitzades i desprotegides davant les violències masclistes, tant per la llei, com pels recursos de les administracions.
Denunciem la Llei d’Estrangeria, que exerceix violència sobre les dones migrades i subordina les seves vides al patriarcat i exigim la regularització de la situació de les dones com a única via per revertir els processos de violències masclistes.
Vivim una situació de crisi sistèmica on els poders econòmics i polítics globals augmenten les mesures precaritzadores en un escenari que promou les retallades de drets socials i polítics. Aquest embat neoliberal s’acompanya, en el nostre context més proper, de la visibilitat dels fonamentalismes de l’extrema dreta que es fomenta des de poders institucionals i econòmics, sovint vinculats al franquisme.
Es reforcen contínuament els missatges masclistes, racistes i contra qualsevol dissidència a través de mitjans de comunicació generalistes, xarxes socials -plenes de missatges misògins, racistes i LGTBIfòbics- , partits polítics o, fins i tot, de sentències judicials. No podem deixar de banda la lluita i les reivindicacions de les companyes trans, que veuen vulnerats els seus drets i s’enfronten dia rere a dia a violència física i psíquica.
Per tant, reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de totes les manifestacions de violències masclistes que suposen riscos afegits al de la pandèmia per a la salut mental i física. Apostem per polítiques que posin la vida al centre i amb l’assignació pressupostària que les garanteixin.
Ens manifestem a favor de l’autoorganització i l’autodefensa feminista per desemmascarar els discursos que transmet la cultura patriarcal capitalista i tota la seva violència estructural.
“Davant les violències masclistes, justícia feminista”
“Totes juntes, diverses, vives i rebels”
