Any rere any, la lluita contra el racisme i la criminalització de la immigració van adquirint més legitimació social. Bona mostra d’aquesta evolució és l’aprovació de la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació, o la tramitació de l’avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions al Parlament de Catalunya. Això ha permès un alt grau de consens a favor d’una societat catalana més inclusiva, més igualitària, lliure de discursos d’odi i xenòfobs o excloents. Tanmateix, queda molta feina per fer fins a assolir un marc inclusiu i d’igualtat plena que garanteixi el dret a la igualtat de tracte, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació.
Mentre s’impulsa un acord de país per una campanya electoral sense racisme ni discursos estigmatitzadors contra les persones migrants a les portes de les eleccions municipals, constatem la proliferació dels atacs a les persones d’origen migrant i racialitzades i l’auge del discurs d’odi i de racisme per part de l’extrema dreta. A més, veiem com la xenofòbia, la islamofòbia i l’antigitanisme, que estigmatitzen persones i col·lectius sencers, s’han normalitzat entre àmplies capes de la població i també als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, formant part del paisatge social i institucional, contravenint aquest acord abans esmentat.
Per aquesta raó, pensem que cal encarar i revertir aquesta situació, i creiem que la millor manera de fer-ho és garantint que les persones estrangeres tinguin reconegut el seu dret a ser subjectes polítics actius, dotant d’eines el seu rol d’agents transformadors de la societat, i facilitar així que liderin aquesta resposta a través del ple exercici del dret a vot.
La població estrangera resident a Catalunya és, a gener de 2022, d’1.271.810 persones segons les dades del padró d’habitants, i representa el 16,3% de la població catalana. A les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, només un terç d’aquest col·lectiu podrà votar: els originaris de 13 països que tenen acords de reciprocitat amb l’Estat espanyol i els nacionals dels 26 països restants de la UE que s’hagin registrat per votar. Però ni aquests, ni tota la resta, no ho podran fer a les eleccions al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya.
Però les polítiques que es decideixen en aquests diferents àmbits de l’administració, ja sigui local, autonòmica o estatal, sí que formen part dels àmbits d’interès de les persones d’origen migrant, ja sigui l’empadronament, l’accés a les polítiques socials, o la regularització de la seva situació administrativa, entre d’altres.
El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació, que ha d’acompanyar qualsevol procés d’inclusió social.
Els drets de participació tenen un paper clau en l’empoderament de les persones i dels grups, indispensable per eliminar la marginació i la discriminació. Si tothom no pot participar, decidir i ocupar espais de poder, la democràcia és feble. D’altra banda, el dret al vot és fonamental si volem que les persones estrangeres puguin fer-se visibles i siguin percebudes per la resta de la comunitat com a part de la ciutadania i puguin identificar-se amb un projecte de societat i de país.
Actualment, el dret a vot va lligat a la condició de ciutadania, i aquesta condició va lligada a la nacionalitat a l’Estat espanyol. Aquest fet contradiu el principi jurídic fonamental d’igualtat davant la llei, recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, i genera una discriminació en funció de la nacionalitat que es pot vincular a d’altres formes de discriminació i racisme. Per aquesta raó creiem que cal començar a desvincular els drets de ciutadania de la nacionalitat, i fer de la ciutadania un concepte més ampli, lligat a la residència i a la condició de ser persona.
Per tot plegat, proposem que el dret al vot actiu i passiu sigui inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament i no estigui lligat a la nacionalitat. Així mateix, donem suport a les accions que calgui fer d’ara endavant per tal de garantir que totes les persones residents a Catalunya puguin exercir el dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi a totes les eleccions que se celebrin en qualsevol àmbit. Correu de contacte: campanya@ciemen.cat
Publicat a la web de CIEMEN
https://www.votcontraelracisme.com/2023/04/Manifest-Contra-el-racisme-el-dret-a-vot-ciemen.html
