Lleida Social, ASENLEP, Mariola En Moviment, la PAH Lleida, la FAVLL i Marea Pensionista fan una crida a sortir al carrer en contra de l’augment general dels preus de l’energia i els carburants i per reclamar un model energètic que garanteixi l’accés de totes les persones. AMELL, l’Ateneu Cooperatiu La Baula i Càritas Diocesana de Lleida també s’hi han adherit.
Les entitats denuncien que mentre les grans multinacionals que controlen el 90% del sistema elèctric espanyol i fan negoci amb un bé de primera necessitat com l’electricitat, hi ha famílies que reben un servei deficient i pateixen reiterats i perllongats talls de llum i incrementen les persones que viuen situacions d’emergència habitacional i pobresa energètica. En aquest sentit, alerten d’un augment preocupant de les situacions de desigualtat i exclusió social.
El manifest alerta de les conseqüències de l’encariment d’un 44% de la factura de la llum, un 23% el cost dels combustibles, un 15% del preu dels aliments, quan alhora no es prenen mesures polítiques urgents i efectives i, malgrat la crisi social, es continua augmentant la despesa armamentística als pressupostos generals de l’Estat per al 2022.
Com a federació d’entitats que treballem per la justícia social i en continuïtat amb alguns dels objectius que s’han treballat recentment amb les Jornades “El model d’energies renovables a Ponent”, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida també ens adherim a la proposta d’acció d’incidència política i compartim el manifest en aquest enllaç perquè us hi pugueu sumar.
El dimecres 15 de desembre hi ha convocada una concentració a les 19h a Plaça Ricard Viñes perquè, segons les entitats, “és hora que ens mobilitzem per a conquerir la llum contra qui imposa la tirania de la seva foscor“.
[Manifest] Contra la pujada del preu de la llum. Aturem aquesta estafa!
El preu de la llum no ha deixat de pujar i d’encendre indignació i impotència. Setmana rere setmana veiem com els preus baten rècords històrics sota l’ombra d’una màfia de grans multinacionals que controlen el 90% del sistema elèctric espanyol i que especulen i es lucren amb un bé de primera necessitat com és l’electricitat.
Aquests augments del preu es produeixen enmig d’un augment general de preus de l’energia i dels carburants i és un atac contra la nostra capacitat adquisitiva, contra el petit comerç i contra el teixit empresarial de la petita i mitjana empresa. En el darrer any, la factura de la llum ha pujat un 44% i el cost dels combustibles un 23%. La inflació interanual se situa hores d’ara al 5,6%, un índex que no es donava des de fa 29 anys. També s’ha apujat el preu dels aliments, un 15%. Mentre el cost de la vida no para d’augmentar, l’atur continua disparat, els treballs precaris s’estenen com una taca d’oli, ens condemnen a pensions precàries, continuen els desnonaments de famílies i, en canvi, augmenta un 22% la despesa armamentística segons els pressupostos generals de l’Estat per al 2022 i la despesa en Defensa supera per primer cop els 10.000M€.
Per molt que insisteixin en el relat de la “transició energètica”, aquesta pujada de preus no té res a veure amb l’ecologisme. De fet, estan aprofitant les polítiques per reduir emissions de CO2 per treure més beneficis. El negoci de l’energia és tan gran que tot i que consumim menys energia que fa uns anys, els beneficis d’aquestes empreses no han de deixat de multiplicar-se, així com els dels seus directius, consellers i accionistes, sovint provinents del món polític a través de les obscenes portes giratòries. En el cas de la llum, un sistema de preus fraudulent fa que la paguem molt per sobre del seu cost de producció.
Tot i els astronòmics beneficis que obtenen, aquestes grans multinacionals ofereixen un servei deficient: milers de famílies pateixen reiterats i perllongats talls de llum, especialment en els barris i zones més humils. La mort dels quatre membres d’una família, dos dels quals eren menors, i que vivien en una antiga sucursal bancària ocupada a la plaça Tetuán de Barcelona el passat dia 30 de novembre, és una mostra d’aquesta emergència habitacional i energètica. Les mesures preses pels governs durant aquestes últimes setmanes sembla que serviran de ben poc; la crisi seguirà fent estralls i agreujant les diferències entre uns ultrarics que cada vegada ho són més i una majoria que cada vegada ho tenim pitjor. Es compta que un 12% de la població no pot escalfar adequadament la seva llar ara que ja ha començat el temps de fred. En diuen pobresa energètica però en realitat és una de les moltes cares de l’exclusió social que pateix una part significativa de la població.
Hem de ser clars i contundents: garantir de manera justa l’accès als mitjans de vida més elementals, i a les energies en particular, és incompatible amb el fet que aquests mitjans de vida estiguin privatitzats al servei d’uns pocs oligarques. No només exigim mesures de caràcter urgent per reduir els preus de les energies sinó que és necessari que prenguem de les seves mans allò que és de tots i totes: les grans empreses energètiques han d’expropiar-se per posar-les al servei del poble i sota el control d’aquest.
La batalla de l’electricitat l’hem de lliurar i guanyar al carrer. No hi ha una altra manera i ja no podem perdre més temps: és hora que ens mobilitzem per a conquerir la llum contra qui imposa la tirania de la seva foscor.
