El 24 de juny de 2023 es complirà un any de la massacre de Melilla. Un any de les greus vulneracions de drets humans perpetrades per l’Estat espanyol i l’Estat marroquí, que es va saldar, segons diferents fonts especialitzades, amb la mort i execució extrajudicial d’almenys 37 persones, 77 víctimes de desaparició forçosa, centenars de sotmesos a la denegació d’auxili, a la tortura i al tractament cruel, inhumà o degradant. La majoria eren persones refugiades procedents de Sudán, moltes d’elles menors d’edat, que van ser expulsades il·legalment i a qui se’ls va impedir exercir el seu dret humà de sol·licitar asil.
Es compleix un any de la masacre de Melilla, “la més greu dels últims temps”, perpetrada en sòl europeu, d’acord amb l’Associació Marroquí pels Drets Humans, com també sostenen el moviment antirracista i múltiples organitzacions de drets humans de l’Estat espanyol, organismes internacionals i relators especials de Nacions Unides. Malgrat tot, el Govern de l’Estat espanyol ha incomplert sistemàticament el seu deure de deguda diligència, negant-se a aclarir els fets, depurar responsabilitats, promoure rendiment de comptes i reparació dels danys.
Al llarg de tot l’any ha imperat la opacitat i les versions contradictòries per part del màxim responsable de les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol, el ministre de l’Interior Fernando Grnade-Marlaska, qui ha rebut el suport dels partits de coalició autodenominats ” el Govern més progressista de la història d’Espanya” i recolzat públicament pel president Pedro Sánchez, com evidència de l’antinegritut, el racisme sistèmic i institucional de l’Estat espanyol.
Els crims de dret internacional perpetrats el 24 de juny de 2022 per agents estatales d’Espanya i Marroc no poden ser qualificats com una tragèdia. Es tracta de l’actuació coordinada entre dos governs que va derivar en massacre. És una massacre que, com la de Tarajal i altres anteriors, demostren el caràcter racial i colonial de les polítiques migratòries dissenyades per la Unió Europea i executades pels estats membre, així com per tercers països subcontractats amb l’objectiu de dificultar i impedir la mobilitat internacional des del Sud al Nord global i d’executar l’expoli de béns i recursos en direcció oposada.
En aquest context, s’ha posat en marxa una campanya estatal, amb accions descentralitzades per tot el territori espanyol, per denunciar aquests fets, exigir justícia i reparació i evitar l’oblit. El moviment ha creat un manifest en línia en el qual s’han adherit més d’un centenar d’entitats, ONG i associacions espanyoles, i prepara accions amb el lema #JusticiaMasacreMelilla. El manifest recull adhesions fins el 23 de juny.
La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida s’ha aherit al manifest i sumarà les reivindicacions de justícia i reparació pels crims de Melilla als actes que prepara conjuntament amb l’Ajuntament de Lleida i entitats de l’àmbit de les migracions, l’asil i el refugi, per commemorar el dia internacional de les persones refugiades, el dia 20 de juny a les 19:00 a la plaça Paeria.
Amb la col·laboració del Grup Local d’Amnistia Internacional Lleida, s’ha elaborat també una pancarta amb un llistat dels noms de totes les persones mortes o desaparegudes el 24 de juny de 2022 en la massacre de Melilla, per posar noms i humanitzar el que s’acaba reduïnt només a xifres. Amnistia Internacional té també en marxa una petició en línia amb recollida de signatures per exigir responsabilitats al govern espanyol.
Totes aquestes accions s’integren dins la campanya pròpia de la Coordinadora “La vida al centre” que inclou un punt específic d’antiracisme, que engloba la promoció i defensa del dret a la lliure circulació de les persones i el dret a sol·licitar asil.
En l’acte, s’interpretarà la cantata infantil Desplaçades, a càrrec de la Coral Shalom i l’Associació Iurta, i es compartiran testimonis, lectures i manifests, a càrrec de diferents entitats: Lleida pels Refugiats, Sàhara Ponent, Ndiatiguia, Centro Latinoamericano, Grup Local d’Amnistia Internacional, FOCCS, entre altres, que sumaran esforços per visibilitzar i denunciar la vulneració al dret a sol·licitar asil.
La veritat, la justícia i la reparació, com a única via per garantir la no repetició d’una altra massacre de persones migrades i refugiades al territori espanyol, perpetrada per agents estatals espanyols o amb el vistiplau d’aquests. Un any després, les accions i omissions de l’Estat continuen sense ser investigades ni sancionades. Un any després, les víctimes continuen sense accedir al seu dret a justícia i les families no han trobat, identificat ni enterrat els seus morts.
Signeu el manifest aquí: Adhesiones al manifiesto | Masacre de Melilla: un año sin justicia, un año de impunidad
Signeu la petició en línia d’Amnistia Internacional aquí: Exigeix justicia per les morts i desaparicions a Melilla
