Més de 100 morts per la repressió de l’exèrcit a les protestes durant el dia de las Forces Armades a Myanmar

Foto: @ThetAungNaing3
Milers de birmans i birmanes van tornar a desafiar la repressió de la junta militar colpista amb protestes durant la desfilada militar, que van acabar amb més de 100 morts. La repressió des del cop d'estat a Myanmar s'ha cobrat més de 400 víctimes

Desenes de persones han mort en més de 40 localitats de Myanmar aquest 27 de març, dia de les Forces Armades al país asiàtic, per la repressió de les forces de seguretat en les protestes contra la junta militar. Es parla de fins a 114 morts, la major xifra diària des del cop d’Estat de l’Exèrcit el passat 1 de febrer.

Segons el recompte del mitjà Myanmar Now, que xifra entre 90 i 114 les víctimes mortals, la massacre va tenir lloc durant les manifestacions celebrades en quaranta ciutats en regions i estats com Rangún, Mandalay, Sgaing, Bago, Magwe, Tanintharyi i Kachin. La xifra total de víctimes mortals des del cop d’estat supera ja les 400, incloent al menys 35 menors.

A part de les víctimes mortals, l’Asociació d’Ajuda als presos Polítics de Birmania, ha quantificat 3.070 persones detingudes, imputades o condemnades per delictes relacionats amb les protestes contra el cop d’estat de l’1 de febrer.

Mentre l’Exèrcit celebrava amb una desfilada a la capital el Dia de les Forces Armades, milers de birmans van tornar a desafiar la repressió de la junta militar colpista. En un vídeo captat per una càmera de seguretat i difós per les xarxes socials, els soldats disparen sense haver estat provocats contra una motocicleta en un lloc on no hi havia protestes i s’emporten a un dels seus ocupants ferit, mentre altres dos fugen corrents. En un altre vídeo, un pare crida desconsolat que han matat al seu fill petit mentre el porta en braços dins un cotxe.

Els soldats i la policia han complert amb l’amenaça que la vigília va emetre la televisió i radio estatals, en les quals van advertir que dispararien als manifestants per l’esquena i al cap.

Al matí el lider colpista de la junta militar, Min Aung Hlaing, va presidir la desfilada a la capital, Naipyidó, per commemorar el Dia de les Forces Armades, encara que molts manifestants parlen del “dia contra la dictadura militar”. Segons el mitjà Asia Nikkei, Russia Xina, India, Pakistàn, Bangladesh, Vietnam, Laos i Tailàndia van enviar representants a la desfilada de l’exèrcit.

Tanmateix , la gran majoria dels països que han boicotejat l’esdeveniment i algunes embaixades, inclosa l’espanyola, han substituit la foto de portada de les seves pàgines a Facebook pel color negre en senyal de dol.

L’ONU, la UE i el Govern d’Estats Units han condemnat de forma contundent la matança de civils. Els manifestants exigien durant les protestes l’alliberament de la líder “de facto” del pais i Premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, ara sota arrest domiciliari després de la protesta durant el Dia de les Forces Armades, rebatejat com a “Dia contra la Dictadura Militar”.

Segons l’exèrcit, el partit de la detinguda, la Lliga Nacional per la Democràcia, va manipular el resultat de les eleccions del novembre de 2020 en les quals va aconseguir una victòria aclaparadora. Aquest fet va ser el detonant del cop d’estat, que va interrompre el fràgil camí a la transició democràtica de Myanmar, l’antiga Birmània.

Malgrat ser Premi Nobel de la pau per la seva lluita per la transició democràtica a Myanmar, Aung San Suu Kyi va ser acusada de no impedir el genocidi del poble rohingya i enfronta un judici al Tribunal Penal Internacional de la Haya.

L’impacte del cop d’estat sobre la minoria Rohingya

Les Nacions Unides ha alertat que el cop d’Estat a Myanmar podria tenir un impacte negatiu sobre la desesperada situació del poble Rohingya, una minoria musulmana no reconeguda a l’antiga Birmània, de majoria budista, i que és víctima de persecució i brutal repressió des de fa anys.

L’any 2017 l’exèrcit birmà va començar una operació de neteja ètnica i genocidi dels Rohingya que va obligar a centenars de milers de membres de la comunitat a refugiar-se a Bangladesh, on recentment el camp de refugiats de Bazar Cox on es trobaven ha quedat arrasat per un incendi.

Publicat a eldiario.es en castellà

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard