El passat 16 de novembre es va presentar, per via telemàtica, l’estudi La Mutilació Genital Femenina a Espanya, elaborat per la Fundación Wassu – UAB i promogut per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. A l’acte hi varen participar Victoria Rosell, responsable d’aquesta institució governamental, i Adriana Kaplan, directora de la recerca i d’aquest centre d’investigació.
Segons l’estudi, 3652 nenes, menors de 14 anys, estan en perill de patir la mutilació genital femenina a Espanya, com a resultat de l’anàlisi dels índexs de prevalença del país d’origen corresponent i la valoració de l’impacte del procés d’aculturació en la realització d’aquesta pràctica. D’aquí rau la “importància vital de la seva detecció precoç des de l’àmbit sanitari, social i educatiu”, contemplava Rosell.
Per províncies, Barcelona, amb un total de 746 menors, és on s’estima que hi ha un major nombre de nenes en risc de patir l’ablació. En segona posició estaria Girona amb 504, i Madrid amb 335 ocuparia la tercera plaça.
La Delegada va afegir que, gràcies a aquesta investigació, es contribueix avisibilitzar una forma de violència contra la dona de les menys conegudes al nostre país, però no per això s’ha de “renunciar a fer accions concretes per erradicar-la, i així posar fi al patiment de moltes nenes que passen per aquesta terrible experiència, que marcarà per sempre les seves vides”.
Kaplan va començar a explicar els resultats de la recerca, comentant que la mutilació genital femenina havia estat anteriorment un fenomen local, de la zona de l’Àfrica Subsahariana, i que actualment havia esdevingut global a causa dels fluxos migratoris. En aquest sentit, és molt rellevant el treball que es fa des d’Espanya de prevenció, conscienciació i empoderament a les famílies migrades residents al nostre país, a través d’eines com el document del Compromís Preventiu, que aporta als progenitors de les nenes en risc, una justificació de caràcter oficial per evitar l’enfrontament amb les comunitats gerontocràtiques d’on provenen.
L’objectiu és aconseguir que tornin les infantes dels seus viatges als països d’origen, de manera intacta, sense que se’ls hi hagi practicat la mutilació dels seus genitals, una iniciativa principalment de les àvies paternes.
L’estudi s’ha basat en l’anàlisi dels protocols d’actuació dels professionals de l’atenció primària en salut, de 12 comunitats autònomes, per detectar i prevenir eficaçment possibles casos sospitosos de patir l’ablació femenina; i oferir pautes de com podien ajudar en la seva prevenció, tenint en compte els factors socioculturals de les famílies, i empoderar-los de coneixement. I tenir consciència de la necessitat d’oferir també acompanyament psicològic a les dones mutilades un cop han viscut aquesta experiència traumàtica, per ajudar-les a la seva superació.
La recerca també s’ha recolzat en els resultats de la realització de qüestionaris a 82 famílies migrades residents a Catalunya (la regió on es van detectar els primers casos de nenes mutilades l’any 1993), per copsar la relació d’aquests grups familiars amb aquesta pràctica. El 73% d’aquests coneixien que la MGF era un delicte dins i fora d’Espanya, i un 52% ho era en el seu país d’origen.
En aquestes enquestes, també es realitzaven preguntes per estudiar altres aspectes com la relació amb els professionals de l’atenció sanitària i de serveis socials. La investigació, també ha incorporat entrevistes en profunditat a personal vinculat amb l’atenció d’aquestes famílies migrades (sanitaris, afers socials, ONGs, juristes, responsables de polítiques públiques, etc.), per veure amb quines dificultats es trobaven per prevenir i gestionar casos de nenes i dones mutilades.
Segons Kaplan “no s’ha d’esperar a actuar in extremis” quan hi ha la sospita d’un possible viatge per realitzar la MGF. En el cas de dones embarassades, es pot treballar amb elles oferint acompanyament durant el temps de gestació per informar i conscienciar dels perills per la criatura si se li realitza aquesta pràctica, un cop hagi nascut i sigui una nena. D’aquest tipus d’accions preventives i pedagògiques, realitzades des d’Espanya, s’ha aconseguit que es redueixi en un 5% aquesta pràctica, encara que la població de risc hagi incrementat, respecte a l’estudi elaborat per la Fundación Wassu -UAB durant l’any 2012.
Finalment, la directora de l’estudi va concloure que és clau “empoderar als professionals de l’atenció primària que estan en contacte amb aquestes famílies”,i “no duplicar canals ni recursos”, i afavorir una major coordinació entre professionals.
