El pla de Benjamin Netanyahu per annexionar formalment fins un 30% de territoris ocupats palestins a Cisjordània ha exposat un cop més el greu impacte de les polítiques israelianes sobre la població palestina i ha motivat alarma a nivell internacional. Tot i que els detalls de la iniciativa encara no estan definits, diversos actors internacionals han alertat sobre la il·legalitat de la mesura, que contradiu principis bàsics del dret internacional, i sobre els seus efectes en la viabilitat d’un Estat palestí o en l’agreujament de la inestabilitat regional, entre altres aspectes. El pla ha creat, per tant , una conjuntura propicia per denunciar, i sobretot, per reaccionar i actuar davant les polítiques israelianes, independentment de la forma en què es materialitzi la proposta de Netanyahu. En aquest sentit, s’ha d’insistir en que el controvertit pla constitueix un pas més per la formalització d’un règim de discriminació i violència que moltes persones expertes descriuen com apartheid i que involucra una sèrie de vulneracions als drets humans de la població palestina.
Aquesta iniciativa del dirigent israelià s’ha vist propiciada per una sèrie de factors locals i internacionals, entre els quals destaca el posicionament de l’administració de Donald Trump, alineada obertament amb els interessos de l’extrema dreta israeliana al poder. Amb aquesta cobertura, i emparant-se en lògiques validades pel suposat “pla de pau” de Trump per la regió, el Govern de Netanyahu pretén estendre sobirania sobre els més de 235 assentaments il·legals a Cisjordània i sobre la major part fèrtil i estratègica de la Vall del Jordà, a la frontera amb Jordània.
Enmig dels rumors sobre una possible aplicació gradual o parcial del pla israelià, l’alt comissionat de l’ONU pels drets humans va ser especialment contundent: L’annexió és il·legal. I punt. Qualsevol annexió, ja sigui del 30% de Cisjordània o un 5%.” Els països àrabs també han alertat sobre la il·legalitat i els riscos per l’estabilitat regional: Jordània ha insinuat que podria retirar-se o degradar-se l’acord de pau que va subscriure amb Israel el 1994 i que afectaria a l’apropament d’Israel amb els països àrabs dels últims anys. Des d’Europa, més de mil euro parlamentaris de 25 països i un d’ample espectre polític han expressat la seva preocupació i han exigit que la UE lideri la resposta internacional per evitar l’annexió.
Aquest informe de l’Escola de Cultura de Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya planteja la necessitat que en aquestes circumstàncies i tenint en compte la situació ja existent, els Estats de la UE suspenguin el comerç d’armes amb Israel. El document analitza l’actual conjuntura del conflicte i exposa les normes internacionals, europees i nacionals que vinculen als Estats en aquesta matèria, revisa les actuals dinàmiques del comerç d’armes amb Israel i planteja una sèrie de recomanacions per l’acció des d’una perspectiva compromesa amb la pau, la justícia i el respecte als drets humans.
