Margaret Tatcher va plantejar un desafiament a l’esquerra mundial amb el seu famós ‘There is no alternative’: no hi ha alternativa. La caiguda del Bloc Soviètic i el Mur de Berlín va significar el final de l’stalinisme o del socialime real a Europa de l’Est. L’intel·lectual conservador Francis Fukuyama va escandalitzar amb la seva idea del final de la història i el triomf de les democràcies capitalistes. Des d’aleshores, moviments socials, entitats culturals, acadèmics i centres d’estudi intenten plantejar alternatives de les esquerres al sistema econòmic i polític imperant a Occident. Algunes d’elles, malgrat tots els impediments, s’estan posant en pràctica.
Activistes i experts catalans expliquen a la revista ‘Justícia Global’, editada conjuntament per CRÍTIC i la Fede.cat (Federació Catalana d’ONG), propostes, alternatives i èxits sorgits de la societat civil organitzada arreu del planeta. Publicat a El Crític.
Quines solucions s’estan provant per fer front a la violència de les guerres i els conflictes armats?
“Lluitar per la prohibició de les armes amb major impacte sobre la població civil són propostes útils d’ONG per reduir la pèrdua de vides. Cal posar límits al seu comerç. Vull destacar la mobilització creixent contra l’enviament d’armes a l’Aràbia Saudita. En els darrers mesos, ONG, treballadores i treballadors de diversos ports, activistes i periodistes han posat pressió als vaixells que recullen armes europees per dur-les a l’Aràbia Saudita. És una via excel·lent per recordar les nostres responsabilitats en la violència que pateixen altres països.”
Jordi Armadans, director de Fundipau.
Quines propostes s’estan pensant per pal·liar les desigualtats en l’alimentació?“
“La proposta que defensem és la sobirania alimentària, un paradigma que trenca d’arrel el sistema alimentari capitalista actual i que busca garantir l’alimentació justa per a tothom i una vida suficient a les persones productores. Aquesta equació es resol a través de reformes agràries per a una distribució justa de la terra; el desenvolupament de l’agroecologia, la distribució alimentària basada en els mercats locals o la reculturalització sobre el consum d’aliments per posar en valor els productes locals, de temporada i sostenibles. En els últims tres anys han sorgit moltes iniciatives, com les xarxes de mercats de pagès, els menjadors escolars ecològics o els supermercats cooperatius. Cal remarcar el paper de la xarxa catalana de Ramaderes.cat, un col·lectiu que agrupa les dones que creuen en l’ofici de pastora no només com a producció de menjar, sinó també com a model de vida i defensa del territori.”
Gustavo Duch, Coordinador de la revista ‘Sobirania Alimentària’
Tenim motius per ser optimistes en la lluita pel dret a l’habitatge?
“Hi ha un canvi de tendència històrica. Venim d’un cicle llarg des dels anys vuitanta on les elits neoliberals veuen en l’habitatge un element fonamental del seu programa polític. Però, en els últims cinc anys, en diverses ciutats i països del món hi ha hagut un canvi de tendència que parla de protegir l’habitatge públic i recuperar mesures valentes en la línia de la regulació de preus.
A Catalunya, tres de cada quatre persones està d’acord a controlar el preu de lloguer. “
Jaime Palomera, Portaveu del Sindicat de Llogaters
Quines victòries han assolit els moviments feministes arreu del món?
“En els darrers anys s’ha produït un efecte multiplicador del moviment feminista. S’aconsegueix el que no s’havia aconseguit en molt de temps: que les reivindicacions ressonin entre la joventut. Hi ha hagut una part molt important de dones i noies joves que s’han fet seva la lluita feminista i l’han imbricat en qüestions com la identitat de gènere, els cossos, l’amor romàntic i la precarietat. Recentment s’han produït canvis de sentit comú i s’ha recorregut un camí per determinar què és acceptable i què no ho és, en clau de perspectiva feminista i de gènere, que segurament no es podrà descaminar. També destacaria la lluita creixent que hi ha de les treballadores de la llar i de la cura per fer front a l’explotació laboral i a la discriminació racial, socioeconòmica, legal, a més de la violència masclista i sexual que pateixen al seu lloc de feina”
Sandra Ezquerra, Directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic.
Com es pot lluitar contra les vulneracions de drets humans que estan afectant bona part dels migrants?
“Les migracions són un fenomen estructural de les societats; no són un problema a pal·liar sinó una situació amb la qual s’ha de conviure i que s’ha de regular. Els fenòmens d’expulsió (per acaparament de terres o d’habitatge o per violències múltiples) són darrere d’una part important de les migracions contemporànies. Per tant, l’única resposta passa per promoure situacions de justícia global. I això no s’aconseguirà gràcies a l’ajuda al desenvolupament tradicional, sinó repensant els nostres models econòmics, d’intercanvi, per generar vides vivibles aquí i allà. Al Nord global és vital fer front a l’extrema dreta, que promou una fal·làcia cada vegada més acceptada: la disjuntiva entre la nostra seguretat i els drets dels migrants. Justificar polítiques excloents com a pas necessari per garantir la nostra seguretat (social, cultural, física) és fals. Només assegurant els seus drets (dins i fora del nostre territori) podrem garantir la nostra seguretat.”
Blanca Garcés, Investigadora en migracions del CIDOB
Quines propostes hi ha per fer front a la nova crisi del deute que vindrà?
“Una iniciativa que s’està treballant és la possibilitat de cancel·lar els deutes dels països més afectats pel canvi climàtic. Quan un país del Sud pateix un desastre relacionat amb el canvi climàtic, cosa que passa sovint als països caribenys o al Sud-est asiàtic, els toca pagar els impactes d’aquests fenòmens i s’endeuten per poder fer-hi front, tot i tenir molt poca responsabilitat en l’origen del problema pel fet de ser països poc industrialitzats. Per tant, es demana que els països afectats deixin de pagar tots els seus deutes durant el procés de reconstrucció. Però, sobretot, cal situar el problema del deute sobre la taula dels mitjans de comunicació i les institucions, i repolititzar-lo”.
Iolanda Fresnillo, Sociòloga. Va formar part de la Plataforma per l’Auditoria del Deute
Quines són les iniciatives principals que ja s’han posat en pràctica per combatre l’emergència climàtica al món?
“És important el repartiment de terres i la justícia social al camp, especialment al Sud global, a favor de pagesos i pobles indígenes, per fer possible la reforestació i l’agricultura orgànica […]Cal nacionalitzar les indústries fòssils, elèctriques i de gas per fer una transició verda, transparent i democràtica al marge dels lobbies. Un exemple és Equinor, la petroliera estatal noruega […] A més, s’ha obert la via dels litigis legals pel clima. L’organització clau es diu Urgenda, dels Països Baixos. Va portar a judici el seu Govern i va obligar els Països Baixos a reduir un 25% de totes les emissions de CO² com a política governamental […] No podem oblidar Fridays for Future. És un moviment viral, molt jove, que reclama els mateixos drets generacionals que els que han gaudit els seus predecessors. És insòlit perquè, a més, no s’atura davant solucions electorals, o polítiques, sinó que exigeix canvis concrets ja. És molt esperançador”.
Joan Buades, Professor i investigador especialitzat en turisme, globalització i canvi climàtic
Quines respostes s’han dut a terme contra els abusos de les empreses transnacionals en països del Sud?
“Un espai que ha desplegat accions concretes és la Xarxa Biregional Enllaçant Alternatives, establerta entre moviments de l’Amèrica Llatina i del Carib i d’Europa, entre el 2004 i el 2010. La Xarxa va convocar el Tribunal Permanent dels Pobles per jutjar el capital europeu arran dels seus impactes a l’Amèrica Llatina. La sentència va confirmar que el saqueig de territoris i la violació de drets humans per part d’algunes transnacionals eren sistemàtics. Aquesta conclusió va portar a la creació de la Campanya Global per Reivindicar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder Corporatiu i Posar Fi a la Impunitat, que inclou més de 200 moviments, organitzacions i sindicats. La seva feina en termes d’alternatives per fer front al poder corporatiu és l’esforç global més estès en l’actualitat.”
Mónica Vargas, Investigadora del Corporate Power Project al Transnational Institute
Com combat la societat civil el retrocés de drets a la riba sud de la Mediterrània?
“L’activisme de la societat és clau per combatre l’autoritarisme. És el cas dels joves, que tot i una certa “despolitització” fruit de les frustracions de l’anomenada primavera àrab de 2011 no deixen de comprometre’s. Frustrats per la poca incidència en l’àmbit polític, s’impliquen en qüestions socials de l’entorn més immediat, on sí tenen impacte. Les dones, ja des d’abans 2011, segueixen la seva lluita per més visibilitat i apoderament, en molts àmbits. Pensem en les escriptores que gosen parlar de temes tabús i subverteixen l’ordre polític, social, i literari existent, com per exemple Joumana Haddad, Ahlam Mosteghanemi o Salwa al Neimi […] Davant les dificultats i el context global hostil, marcat per una creixent securitització i retallada de les llibertats, els ciutadans de la riba sud de la Mediterrània no tiren la tovallola”.
Lurdes Vidal, Directora de l’àrea Món Àrab i Mediterrani a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
Quines iniciatives s’estan duent a terme per fer front a la nova onada de xenofòbia i racisme?
“Hi ha molts exemples de moviments i d’iniciatives que han nascut per frenar l’augment de la xenofòbia i del racisme. Idealment haurien d’haver nascut per prevenir-lo, però hi ha molts exemples d’alternatives que han tingut èxit, com Unitat contra el Feixisme i el Racisme a casa nostra. Un dels factors més positius d’Unitat és que agrupa gent de molts orígens i moltes sensibilitats i treballa als barris en contacte amb la resta d’organitzacions i les associacions de veïns. Trobem iniciatives semblants arreu d’Europa. A Alemanya, per exemple, es van dur a terme diverses campanyes per desradicalitzar militants de l’extrema dreta més violenta.
Black Lives Matter, als EUA, o Ele Não, al Brasil, són bons exemples d’alternatives al discurs racista. En el cas del Brasil, el moviment es configura no només per frenar el discurs racista de Jair Bolsonaro, sinó que és sobretot un moviment de dones per frenar els discursos misògins.”
Helena Castellà Politòloga, membre de l’Observatori IQ i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
Selecció de l’article publicat a El Crític. Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.
El Crític és un mitjà independent que funciona gràcies a les suscripcions. Per donar suport al periodisme independent i crític, clica aquí.
