No hi ha treva pels danys mediambientals militars al planeta

Tant en temps de pau com en temps de guerra, es cometen danys mediambientals degut a l’activitat, i a la mateixa existència dels exèrcits

Tant en temps de pau com en temps de guerra, es cometen danys mediambientals degut a l’activitat, i a la mateixa existència dels exèrcits. Encara poc documentada, aquesta relació és, tanmateix, evident des de l’exclusió explícita de de les emissions de diòxid de carboni (CO2) relatives al sector militar del Protocol de Kioto el 1992, i després de la retirada d’Estats Units dels Acords de París de 2015, ja que els militars són altament dependents dels combustibles fòssils pel funcionament de les seves activitats. És més, el Departament de Defensa dels Estats Units seria la més gran institució consumidora de petroli, i per tant, la principal responsable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però els danys mediambientals militars no es limiten a l’emissió de CO2 a l’atmòsfera. Des de l’extracció de matèries primes per fabricar armes, fins a la contaminació de les aigües i de les terres en un conflicte armat, l’extensió dels danys és amplia i variada.

Durant el procés de militarització

La militarització de les societats es refereix a una sèrie d’etapes necessàries per la preparació de la guerra, i que tenen impactes propis en el medi ambient. Aquestes etapes son, d’acord amb la teoria del cicle econòmic militar, la despesa militar, la investigació, el desenvolupament i innovació de noves armes (I+D+i militar), la indústria armamentística, el comerç d’armes i el finançament privat. Juntes, expliquen la dinàmica que facilita la possibilitat d’intervenció en conflictes armats per part dels estats. A l’analitzar cada una de les etapes de la preparació per la guerra, es pot apreciar la mesura en què els militars influeixen en la crisi mediambiental. Primer, els impactes mediambientals associats amb l’activitat militar habitual, dels que es destaquen el consum d’energia i recursos durant els entrenaments, el manteniment de casernes militars i bases internacionals; el consum d’energia i recursos de les infraestructures, i els residus tòxics del manteniment d’equips militars i infraestructures, i dels entrenaments de soldats. Segon, la investigació, desenvolupament i innovació de noves armes (I+D+i militar), a través de les proves d’armes, té importants costos mediambientals relacionats amb la despesa de recursos i energia, a més de la contaminació per residus tòxics, desforestació i pèrdua d’hàbitat. Tercer, la indústria militar té importants impactes mediambientals indirectes, des de l’extracció de matèries primes per la fabricació de les armes, la contaminació per activitats industrials a les cadenes de subministrament, el muntatge final dels nous equipaments militars. Quart, les exportacions i importacions d’armament tenen un impacte mediambiental pel consum d’energia i la contaminació que implica el transport de les armes. En cinquè i últim lloc, el cicle de preparació per la guerra inclou la participació d’entitats financeres privades que proveeixen els serveis financers necessaris pel seu bon funcionament. Les empreses transnacionals d’extracció i el complexe militar -industrial, que junts conformen el Triangle Global de Poder – una xarxa d’organitzacions i individus altament interdependents, amb el funcionament de la qual està relacionat amb el canvi climàtic.

Durant la guerra

La guerra, i les missions militars en general, representen un important impacte al medi ambient. Primer, el desplaçament dels militars impliquen un elevat consum de combustibles. Segon, l’us de les armes té conseqüències desastroses pel medi ambient: les armes de destrucció massiva (nuclears, químiques i biològiques) contaminen els ecosistemes terrestres i aquàtiques durant anys; les armes convencionals (avions, vaixells, vehicles de combat, tancs, etc.) consumeixen quantitats enormes de combustibles fòssils i nuclears i són responsables de contaminar terres agrícoles, mars i l’atmosfera; les armes lleugeres, com les mines antipersona i altres municions sense explotar segueixen essent una amenaça per la població civil durant anys, i impedeixen el cultiu de terres i la cria d’animals. Tercer i últim, el consum de recursos durant els conflictes armats implica la producció de residus i deixalles tòxiques, que són un altre impacte mediambiental de l’activitat militar.

Durant el post conflicte

Després de la guerra, els danys mediambientals militars són encara més visibles. Primer, l’eliminació i destrucció d’armament implica la producció de deixalles i residus tòxics. Segon, la pèrdua d’habitat, transformació d’ecosistemes i desforestació conseqüència de les armes tenen impacte directe per la població civil durant llargs períodes. Tercer i últim, la reconstrucció post conflicte implica també la necessitat de grans quantitats d’energia i recursos.

Ara: Introduir la qüestió militar en els debats sobre la crisi ambiental

Els impactes mediambientals militars encara estan absents dels debats actuals sobre el clima, tanmateix, la degradació ecològica és inherent als processos de militarització, a la guerra, i tenen conseqüències encara en l’etapa post conflicte. D’acord amb la dinàmica del cicle econòmic militar, es preveu que a mesura que els estats dediquin més recursos econòmics a les seves forces armades, a la I+D+i militar i a la seva indústria armamentística, la possibilitat de recórrer a la guerra en cas de conflicte es veu reforçada. Així mateix, aquesta dinàmica implica danys mediambientals cada cop més grans associats a increments de la despesa militar global.

Donada la seva envergadura, la institució militar s’ha de considerar un motor clau de la degradació ecològica, i, en aquest sentit, l’acció pel clima ha d’incloure la qüestió militar en el seu argumentari.  De la mateixa manera, el moviment pacifista ha de profunditzar en la qüestió climàtica al cridar per la reducció de despeses militars globals, ja que la desviació d’aquests recursos econòmics permetria crear dividends de pau per finançar polítiques de seguretat humana i de construcció de pau.

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida