- En España, tan sólo durante el primer año de pandemia, más de un millón de personas pasaron a encontrarse en situación de carencia material severa. Mientras, desde el inicio de la pandemia, los 23 principales milmillonarios españoles han visto crecer su riqueza un 29%.
- Oxfam Intermón pide más políticas públicas e impulsar medidas fiscales para redistribuir estos beneficios extremos y que se reintegren a la economía real
Els deu homes més rics del món han més que duplicat la seva fortuna, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia) durant els dos primers anys de pandèmia que han empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i han empès a la pobresa a més de 160 milions de persones.
A Espanya, només durant el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació carencial material severa. Mentres, des de l’inici de la pandèmia els 23 principals milmilionaris espanyols han vist créixer la seva riquesa un 29%.
” Si aquests deu homes perdessin demà el 99,99% de la seva riquesa, seguirien essent més rics que el 99% de les persones del planeta”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Actualment, acumulen sis cops més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món juntes”.
En el nou informe d’Oxfam Intermón Las desigualdades matan publicat en motiu de “Agenda de Davos” del Fòrum Econòmico Mundial, l’organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia, o dit d’una altra manera, d’una persona cada quatre segons. Es tracta d’estimacions conservadores basades en el nombre de morts causades a nivell global per la falta d’accés a serveis de salud, violència de gènere, gana i crisi climàtica.
“Mai ha resultat més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i riquesa extrema entre les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l’economia real per a salvar vides”, afegeix Franc Cortada.
Des de l’inici de la pandèmia, a nivell mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els últims 14 anys acumulats. Es tracta del major increment de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres. Si, per exemple, s’apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, serviria per produir suficients vacunes per tot el món, així com per finançar serveis de salud i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d’adaptació climàtica i reduir la violència de gènere en més de 80 països. I així encara, aquests homes seguirien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.
“Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe. Mentre els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven milions de dòlars per salvar l’economia, una gran part sembla haver acabat a les butxaques dels més rics que s’han aprofitat de l’auge dels mercats devalors i altres actius. El resultat: més riquesa per uns pocs i més deute públic per a tothom. S’estima que la desigualtat entre països creixerà per primer cop en una generació. Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessària per a que qualsevol pais pugui encarar la recuperació ja que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi”, afegeix Cortada.
Desde el inicio de la pandemia, a nivel mundial los milmillonarios han aumentado su fortuna en cinco billones de dólares, más que en los últimos 14 años acumulados. Se trata del mayor incremento de la riqueza de los milmillonarios desde que se tienen registros. Si, por ejemplo, se aplicara un impuesto excepcional del 99% sobre la variación de la riqueza generada desde el comienzo de la pandemia por los diez hombres más ricos, serviría para producir suficientes vacunas para todo el mundo, así como para financiar servicios de salud y protección social universales, dotar de recursos las necesarias medidas de adaptación climática y reducir la violencia de género en más de 80 países. Y aun así, estos hombres seguirían teniendo 8.000 millones de dólares más que antes de la pandemia.
Aquesta pandèmia s’aprofita de les desigualtats existents i ha posat de manifest la violència econòmica que s’acarnissa sobretot amb les dones i les nenes, així com amb les persones en situació d’exclusió i que pertanyen a grups racialitzats. Cada nova onada de COVID19 fa que augmenti el pes del treball de cures no remunerat que recau sobre les dones i les nenes.
Ara es tardaran 135 anys en tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s’estimava abans de la irrupció de la pandèmia. El 2020, les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos, i hi ha 13 milions menys de dones amb feina ara que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes es major que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a l’Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib.
La crisi sanitària generada per la COVID19 afecta especialment a grups de persones racialitzades. Als Estats Units, 3,4 milions de persones negres estarien vives avui si tinguessin la mateixa esperança de vida que la població blanca del pais, la qual cosa està directament vinculada al llegat històric del racisme i el colonialisme.
A Espanya, la pandèmia plou sobre mullat. Les polítiques d’austeritat implementades durant l’anterior crisi van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total. Els anys de dinamisme econòmic previ a la COVID19 no es van traduir en recuperació d’aquests recursos. “No ens podem permetre veure com es destrueix el nostre sistema públic de salut, mentre uns pocs veuen augmentar la seva riquesa. No és just” afirma Cortada.
L’informe assenyala com les dos majors economies del món (Estats Units i Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, inclosa l’aplicació de majors tipus impositius a les persones riques i demesures per acabar amb els monopolis. “Això ens permet albergar certa esperança de que pugui sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Cortada.
Els Governs mundials han de garantir que les persones i empreses més riques paguin els impostos que en justícia els corresponen i invertir aquests recursos recaudats en serveis de salut i protecció social universals, en mesures d’adaptació al canvi climàtic, i en prevenció de la violència de gènere, així com assegurar un accés universal a les vacunes contra la COVID19. Així mateix, és fonamental definir polítiques que garanteixin que les dones, les persones racialitzades i altres grups oprimits estiguin representats en tots els espais de presa de decisions”, subratlla Cortada.
Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol.
- Aprofitar l’oportunitat que brinda el pròxim Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que està elaborant el comitè de persones expertees per avançar en la progressivitat i suficiència del sistema tributari espanyol en el seu conjunt.
- Garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguin una oportunitat real i efectiva per a reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar a la població que es troba en major risc de vulnerabilitat.
- Reforçar les polítiques de protecció social, que durant la pandèmia s’han demostrat essencials per reduir les bretxes socials existents al nostre pais i que lastren el seu potencial en moments de recuperació econòmica.
- Oxfam intermón insta a que s’aposti per ampliar la cobertura i reforçar els sistemes de garantia de rendes.
- Continuar millorant la inversió en sanitat i educació, que s’han revel·lat com realitats imprescindibles en la materialització dels drets socials, especialment d’aquells grups més vulnerables i que garanteixen que ningú es quedi enrere amb independència del seu entorn socioeconòmic.
Nota de premsa d’Oxfam Intermon
