El 3 de març es produí a Dakar la detenció d’Ousmane Sonko, líder del principal partit de l’oposició PASTEF, acusat d’alteració de l’ordre públic i participació a una manifestació il·legal mentre es dirigia al tribunal on havia de prestar declaració per una acusació de violació i agressió sexual. Aquesta detenció s’acumula a les que s’han produït els darrers mesos d’altres activistes -com Guy Marius Sagna, Clédor Sene i el cantant Thiat entre d’altres- i responsables dels partits crítics a les polítiques del president Macky Sall, i ha estat el detonant de revoltes i manifestacions a Dakar i a altres poblacions del país que a data d’avui ja han causat al menys onze víctimes mortals, un nombre indeterminat de ferits i quantiosos danys materials.
La reacció del Govern als aldarulls ha estat la limitació de les comunicacions i el control informatiu amb la suspensió temporal de les emissions dels mitjans de comunicació audiovisuals i dels serveis de missatgeria mòbil i Internet. Aquest esclat de violència social i política es produeix després que les esperances d’aprofundiment i renovació democràtica sorgides a les eleccions presidencials de l’any 2012 s’hagin vist frustrades per causa dels nombrosos casos de corrupció que afecten el govern, la minvant separació dels poders executiu i judicial, les reformes legals democràticament regressives i allò que nombrosos sectors de la població identifiquen com una cessió governamental de la riquesa del país a les potències estrangeres -com els acords de pesca amb la Unió Europea aprovats al novembre de 2020, que deixen milers de persones sense possibilitats de guanyar-se la vida i les empenyen a l’emigració irregular-. Aquest context, complicat encara més per l’emergència sanitària de la Covid19 que ha comportat greus conseqüències a molts sectors de l’economia senegalesa, posa en risc la pau social i amenaça els avenços assolits en el que es considera el país més estable de l’Àfrica occidental. Especialment a la Casamance, feu polític de PASTEF, amb el risc que es reobrin les clivelles ètniques que al llarg dels anys 80 i 90 del segle XX varen provocar un conflicte armat.
Als municipis catalans hi resideixen gairebé 30.000 veïns i veïnes d’origen senegalès, sent la segona diàspora més nombrosa de catalanes i catalans d’altres orígens de països no membres de la Unió Europea. Aquest fet els converteix en un factor imprescindible per a la cohesió social dels nostres pobles i ciutats des d’un paradigma enriquidor de diversitat i diàleg intercultural i interreligiós. Gràcies també a aquesta diàspora tan nombrosa els vincles solidaris dels ajuntaments catalans amb el Senegal són ferms, com ho és el compromís amb el seu desenvolupament i amb l’alineament amb les autoritats locals prestadores dels serveis bàsics.
Per tots aquests motius els ajuntaments, institucions supramunicipals i associacions municipalistes de Catalunya manifesten la seva preocupació per la deriva de violència política i social que s’està produint al Senegal i reclamen que:
• Tots els actors polítics facin els esforços necessaris per acabar amb els episodisde violència i alteració de la pau social al país.
• El Govern Senegalès actuï per resoldre la situació de forma pacífica i amb les màximes garanties i respecte escrupolós de l’Estat de Dret, els principis democràtics i les llibertats individuals i col·lectives reconegudes a la Constitució de 2001 i en els acords internacionals dels que el Senegal n’és signatari.
• La Justícia Senegalesa resolgui des de la imparcialitat i la independència tots aquells procediments legals oberts i els que es puguin obrir per causa de la situació que s’està vivint al país.
• Els governs espanyol i francès i la Unió Europea prenguin les mesures adients per garantir una solució no violenta de la situació, amb el màxim respecte als Drets Humans i amb polítiques coherents amb el desenvolupament i la millora de les condicions de vida de la població senegalesa.
Publicat a Fonscatala.org
