Senegal és considerat el pais més estable de l’Àfrica de l’Oest, i garant de la seguretat i estabilitat a la zona. Tanmateix, al mes de març van tenir lloc una onada de disturbis fruit del descontent amb la gestió política actual, que van ser reprimits amb un ús de la violència sense precedents per part de les forces de seguretat senegaleses, que es van saldar amb al menys 11 víctimes mortals i un nombre indeterminat de ferits i de danys materials.
Tot i que durant la celebració del Ramadà la situació s’ha calmat i no s’han comptat més disturbis ni víctimes mortals, la població senegalesa tem que hi hagi una altra escalada de violència si no es garanteix una investigació independent que aclareixi els fets i una condemna als agents que van disparar contra els manifestants.
L’espurna que va fer esclatar les protestes va saltar el 3 de març a Dakar, amb la detenció del líder del partit de l’oposició PASTEF, acusat d’alteració de l’ordre públic i participació a una manifestació il·legal mentre es dirigia al tribunal on havia de prestar declaració per una acusació de violació i agressió sexual. La població senegalesa acumula indignació i descontent degut a les estrictes mesures de confinament aplicades durant la crisi de la COVID-19, en un pais on la població viu majoritàriament de l’economia informal; a la manca de futur i esperances per a un jovent que es llença a l’emigració clandestina a la recerca d’un futur millor, i a la deriva autoritària del govern de Macky Sall, que acumula detencions d’activistes i líders polítics crítics amb les polítiques del partit al Govern: APR (Alliance Pour la Republique).
Els fets i les revoltes, que van culminar amb saquejos a supermercats i empreses franceses i amb ús de munició real de la policia contra els manifestants, van preocupar a la comunitat senegalesa a la diàspora, que exigeix una sortida democràtica i pacífica al conflicte.
Des del món de la cooperació, que té un estret vincle amb el país africà, es va considerar important informar i donar suport a una resolució pacífica, també en solidaritat amb la comunitat senegalesa resident a Catalunya i concretament a Lleida. Per aquest motiu, des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, juntament amb la unitat de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida i l’àrea de cooperació de l’Ajuntament de Lleida, vam programar una xerrada virtual on membres de la comunitat senegalesa a Catalunya i Lleida ens expliquessin l’impacte del conflicte a la diàspora.
El dia 6 de maig, doncs, vam realitzar una videoconferència amb la participació de Bombo Ndir, activista feminista decolonial, Presidenta de la Red Migració, Gènere i Desenvolupament; Ibrahima Bao, President de l’Associació de Senegalesos de Lleida i membre del FOCCS (Fòrum Ciutadà per a la Cohesió Social); Moussa Ba, membre del grup de codesenvolupament de Lleida, i amb la moderació de l’escriptor i antropòleg, Doctor en antropologia cultural per la UAB, Jordi Tomàs.
Aquí podeu recuperar la xerrada:
