El conflicte a Ucraïna ha posat les armes al centre del debat: La Unió Europea ha enviat armes a Ucraïna per valor de 1.000 milions d’euros perquè, en paraules del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, “per preservar la pau hem de defensar la pau”. Espanya ha donat a Ucraïna milers de llançagranades, cartutxos de fusells i metralladores, una decisió sense precedents que ha portat divisió al govern de coalició.
Espanya és una potència mundial en fabricació de material de defensa: referent al món en tecnologia militar, vaixells de guerra i llançagranades. És la setena exportadora al món.
La indústria militar espanyola factura milers de milions d’euros, i té el suport actiu del govern espanyol per exportar. És el govern qui ha d’autoritzar a les empreses la venda d’armes a tercers països. Ho decideixen 11 alts funcionaris de l’Estat en reunions a porta tancada, i acollint-se a la llei de secrets oficials del franquisme.
Segons la legislació europea i el Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes, està prohibit vendre’n a països en conflicte o que violin els drets humans. Però tot queda en una declaració d’intencions dels estats, perquè no hi ha mecanismes de control ni de sanció.
Aleshores, arriben armes espanyoles a conflictes armats on acaben matant població civil? A banda del que pugui passar amb les armes enviades a Ucraïna, ONGs i investigadors independents han trobat indicis que això podria haver passat al Iemen, on fa anys que es viu un conflicte silenciat pels mitjans de comunicació.
Visualització en línia d’ Armes en el punt de mira
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/armes-en-el-punt-de-mira/video/6150946/
