Aquest 2021, encara marcat per la crisi sanitària del Covid-19, ha fet més evident la urgència per a enfrontar l’emergència climàtica i ha demostrat que les previsions més catastròfiques conseqüència del canvi climàtic s’estan complint més aviat del que s’havia calculat, i amb més força.
El clima extrem; les inundacions cada cop més freqüents; els macroincendis que han destruït milers d’hectàrees al Mediterrani i altres indrets del món, alliberant milers de tones d’emissions de carboni; les pluges torrencials; els huracans i tempestes que han arrasat estats sencers als Estats Units aquest mes; la desaparició d’espècies; les sequeres (que ja amenacen en abocar a la fam a milions de persones), i el cada cop major nombre de persones que han de migrar forçadament per conseqüències del canvi climàtic, al que els mitjans i la classe política segueixen sense posar l’atenció necessària, confirmen els pitjors pronòstics.
Estem realment davant d’un compte enrere en el qual cada dia es van reduint les possibilitats de disminuir les emissions i mantenir l’escalfament global per sota els 1’5ºC per tal d’evitar conseqüències devastadores. Conscients de la urgència i de la poca voluntat política per a proposar canvis i compromisos realment efectius (com hem vist en la decebedora COP26), des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, treballem per col·locar la lluita per la justícia ambiental com a eix transversal de totes les lluites i teixim xarxa amb entitats mediambientals per abordar la transició ecològica i energètica des de la visió dels drets humans i el respecte al territori.
Els reptes que ens planteja la pandèmia de la COVID19 i la vacunació universal en un món on els països rics acaparen les vacunes i també les emissions de gasos d’efecte hivernacle, queden petits davant l’amenaça que representa la crisi climàtica, i de la qual el coronavirus n’és una conseqüència més. El context polític d’auge de l’extrema dreta i el negacionisme del canvi climàtic dificulten la lluita global pel clima.
Les crisis consecutives: ambiental, sanitària, social, econòmica, energètica, democràtica… i la desigualtat cada cop més acusada han deixat clar que l’únic camí és orientar el sistema cap a la sostenibilitat de la vida i la defensa activa dels drets humans. Cal unitat davant l’emergència climàtica i davant el feixisme, cal deixar de mirar cap a una altra banda perquè sense planeta no hi ha futur.
Aquest Nadal, volem justícia ambiental i justícia social!
Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida
