REPORTATGE | Actuem pels Drets

El passat 18 de desembre, diferents entitats de Lleida van organitzar la jornada “Actuem pels Drets” amb activitats per a la sensibilització i una concentració per al dia Internacional de les persones migrades.

Des d’entitats governamentals, associacions i aportacions individuals, s’aprofita aquesta data per intentar difondre i promocionar activitats per refermar la voluntat de garantir els drets humans i les llibertats fonamentals de tots els migrants, alhora que es vol fer un reconeixement de les aportacions que les persones immigrades realitzen a les societats que els acullen.

Aquesta jornada, el 18D, s’ha convertit també en una diada de denúncia, protesta i incidència política de qüestions que les persones migrades reivindiquen des de fa temps: la regularització, l’abolició de la Llei d’Estrangeria, la fi de les identificacions per perfil racial i les deportacions, el tancament dels CIE , el dret a vot … qüestions que no els permeten gaudir d’una ciutadania plena ni exercir els seus drets. El 18 de desembre, Dia Internacional de les persones Migrades, se celebra només 1 setmana després que el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre, i que aplega també concentracions i actes de sensibilització i denúncia de la vulneració de drets a les fronteres europees, com els que ha organitzat la plataforma 12D arreu de Catalunya.

Els Drets Humans no es queden enrera quan les persones migren, però les forces de seguretat, els controls fronterers, els governs i les administracions massa sovint ho obliden, i fan pactes i legislen en contra dels drets humans, i sobretot en contra de les persones migrades i refugiades.  Els mitjans de comunicació contribueixen a criminalitzar les persones migrades i les xarxes s’omplen de notícies falses i missatges esbiaixats sobre les migracions que semblen “justificar” aquesta vulneració de drets insuportable que avergonyeix els “valors” europeus. 

Enguany la Coordinadora d’ONGD ha creat una campanya per enllaçar els dos dies, el 10D i el 18D amb un qüestionari a través dels “stories” del compte d’Instagram de la Coordi per desmuntar rumors sobre les persones migrades. El 18D vam participar a la taula rodona “Actuem pels Drets” organitzada per Amigos Mira Lleida, amb la col·laboració del FOCCS, l’Ajuntament de Lleida i la Coordinadora d’ONGD, i on es va fer la presentació d’una serie de vídeos que l’entitat ha realitzar per tal de sensibilitzar sobre els drets humans i el fet migratori. A la tarda, ens vam sumar a la concentració amb el lema “Actuem pels drets, per una ciutadania plena i l’acollida digna”. 

En aquest reportatge, fem un recull de les respostes que hem rebut al qüestionari d’instagram “Què saps sobre migracions?”, per tal de reflexionar sobre quina informació ens arriba sobre les migracions i contribuir a facilitar dades per desmuntar els rumors i notícies falses que circulen per les xarxes o fins i tot que partits polítics en fan lema de les seves campanyes:

1:  Els immigrants reben més ajudes que els catalans?

La resposta: Fals. Segons l’informe del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 del 2019, a Catalunya, només el 28,6% de les persones que van rebre la Renda Garantida són estrangeres. Al conjunt d’Espanya, el 83,55% de beneficiaris de la RGC són espanyols. No existeix cap ajuda econòmica ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol exclusivament per a persones migrades. El 100% de les persones que van respondre l’enquesta van encertar la resposta. Sembla que per molt que aquest rumor no para de circular queda prou clar que “no cola”. Podeu trobar més informació sobre les prestacions que reben les persones migrades a Catalunya a la web de verificat

2: Quins són els 3 principals països d’origen de les persones migrades a Catalunya? 

Aquesta pregunta anava amb 3 opcions de resposta, que eren les següents; opció a) Marroc, Romania, Italia. Opció b) Xina, Paquistan, Senegal. Opció c) Marroc, Guinea Equatorial, República Dominicana. 
La resposta: L’opció A és la correcta. Segons l’Idescat, la nacionalitat més present a Catalunya és la marroquí. Les següents són la romanesa i la italiana. Un 24% de la població estrangera resident a Catalunya prové d’altres països europeus i entre les 10 primeres nacionalitats amb nombre de persones migrades a Catalunya, figuren 3 països europeus: Romania, Itàlia i França. Amb aquestes dades, resulta absurd que alguns mitjans de comunicació i sobretot alguns partits polítics parlin constament d’allau i d’invasió de migrants subsaharians i ens bombardegin amb imatges d’embarcacions o intents de salts a les valles de Melilla i Ceuta.  Les respostes a aquesta pregunta han anat repartides, 17 persones han votat l’opció c, 5 persones han votat l’opció b i 16 persones han votat l’opció a. 

3: Els immigrants cometen més delictes que la població autòctona?

La resposta: Fals. Segons les dades de l’INE de 2017 (últim any del qual tenen dades), el 77% del total de delictes entre més de 50 categories de delictes, són comesos per espanyols. Segons l’Eurostat, la criminalitat no ha augmentat proporcionalment amb l’augment de la immigració, sino que s’ha reduït els anys amb més arribades. Totes les respostes a aquesta pregunta han estat encertades.

4: La majoria de persones migrades arriben a Espanya de forma regular

La resposta: Verdader. Segons l’INE i el Ministeri d’Interior, el 2020 van arribar 464.784 persones migrades a Espanya de forma regular, és a dir, amb autorització legal per entrar i quedar-se al país. De forma irregular van arribar 39.902 persones.  El 60% dels participants en el test van ancertar la resposta, mentre el 40% pensa que la majoria d’arribades són de forma irregular.

5: Hi ha massa immigrants, no podem sostenir l’allau migratori:

La resposta: Fals. Segons l’Idescat, a Catalunya la població migrada representa un 16’20% de la població, i a la província de Lleida, les persones migrades representen un 18’21% de la població. A Espanya, segons l’INE, hi ha uns 5 milions de persones migrades l’arribada de les quals manté el creixement poblacional, evita l’envelliment de la població i sosté les pensions. El 100% dels participants van considerar que no hi ha massa immigrants i no estem davant de cap allau migratori ni invasió.

6: Les persones migrades saturen els serveis socials i són una càrrega pel sistema públic?

La resposta: Fals. Segons l’informe 2020 sobre la contribució de la immigració a l’economia espanyola, la despesa mitjana per atenció sanitaria pública és un 38% major per la població espanyola que per la població estrangera, i només un 11% de les consultes mèdiques realitzades són de persones estrangeres.

7: Les persones migrades ens prenen la feina i fan baixar els salaris.

La resposta: Segons les dades de l’INSS, el 29/01/2021 hi havia 2.045.631 persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social, i 16.781.000 espanyoles. Només el 10’86% d’afiliats són estrangers. Un informe de CCOO de 2019 conclou que “les persones migrades no roben la feina, sino que ocupen els llocs de treball que ningú no vol” . Pel que fa a l’atur, només el 10’33% de beneficiaris l’any 2019 eren d’origen estranger.


8: Quina nacionalitat d’origen ha augmentat més les migracions cap a l’Estat Espanyol durant l’any 2020?

La resposta: Segons l’INE, la nacionalitat que més ha augmentat les migracions cap a l’Estat Espanyol durant l’any 2020 és la colombiana, posant en evidència que malgrat l’acord de pau signat entre el governde Colòmbia i les FARC, la violència encara obliga a moltes persones a exiliar-se. La Comisión de la Verdad considera que de totes les persones colombianes migrades a Catalunya, al menys 500.000 han estat víctimes del conflicte armat. A Lleida, resideixen gairebé 3000 colombians i colombianes, i el 30 de juliol la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, juntament amb l’ICIP, van presentar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada resident a la ciutat i a les terres de ponent que va ser aprovada per unanimitat.

El 18 de desembre de 1990, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i de les seves Famílies. Aquesta convenció proclama el dret a migrar amb llibertat, a residir i treballar de forma digna i a viure en família i reunir-se. Espanya encara no ha ratificat la Convenció i aquests drets queden lluny de poder-se fer efectius per una Llei d’Estrangeria que desampara a moltes persones migrants i les obliga a viure en situació d’irregularitat administrativa, obstaculitzant el seu projecte vital i els seus somnis.

L’any 1997, diferents organitzacions de països asiàtics, van iniciar un moviment adreçat a celebrar i promoure aquesta data com la Diada Internacional de Solidaritat amb els Immigrants. Les accions d’aquest moviment van cristalitzar el 4 de desembre de 2000, amb la proclama per part de l’Assemblea de Nacions Unides del 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant.  

El 10 de desembre es va celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans, una data que commemora el dia en què l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, el 10 de desembre de 1948.

La tasca de la Coordinadora d’ONGD és la promoció i defensa dels Drets Humans a través de teixir xarxa amb entitats, associacions, moviments socials i societat civil, i fer incidència política per recordar la necessitat de garantir l’exercici dels drets fonamentals a totes les persones, treballant per a construir una societat més justa, igualitaria, solidaria i en pau. Per aquest motiu treballem perquè cada dia sigui dia internacional dels Drets Humans, i cada dia ens apropem més a una societat sense discriminacions en l’accés i exercici dels drets.

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard