Senegal de dol per la mort i la desaparició de més de 400 joves al mar rumb a Canàries

Internautes senegalesos i la comunitat senegalesa en la diàspora han convocat una jornada de dol a través de les xarxes per honorar les víctimes i per protestar contra la inacció del Govern davant el drama de la migració clandestina.

Al menys 480 persones han mort o desaparegut en el mar rumb a Canàries des de Senegal en les últimes setmanes. Així, diferents organitzacions i grups de ciutadans han convocat una jornada de dol nacional per aquest divendres 13 de novembre. A través de les xarxes socials i sota les etiquetes #Whatshappeninginsenegal #SenegalEnDuelo i #SènegalEnDeuil, centenars d’usuaris s’han unit per honorar aquest divendres la memòria dels migrants que han perdut la vida en la ruta canària i insten al Govern, presidit per Macky Sall, a posar solucions.

El naufragi més mortífer va tenir lloc el passat 24 d’octubre. L’Organització Internacional de Migracions (OIM) va lamentar la mort de 140 persones després que explotés el motor de la barca en el que viatjaven a prop de 200 persones des de la localitat de Mbour rumb a Europa i s’enfonsés la barca. “Fins avui segueixen trobant cossos… Després de tants dies podem pensar que aquestes persones ja no están vives”, va declarar a Efe el cap de la missió de la OIM a Senegal, Bakary Doumbia, el mateix dia que es va divulgar el comunicat.

Després d’aquesta tragèdia, l’Associació de Periodistes especialitzats en Migracions i Seguretat (AJMS) de Senegal va denunciar la inacció del Govern nacional davant la “manca de perspectives” de la joventut que arrisca la vida intentant arribar a Europa.  Els periodistes senegalesos subratllen que una de les causes de l’increment de les sortides des de Senegal son les “conseqüències nocives de l’atorgament de llicències de pesca a embarcacions estrangeres”.

Per la seva part, en declaracions recollides pel diari PressAfrik, tant la ministra de Joventut del Govern senegalès, Néné Fatouma Tall, com el ministre de Treball, Formació Professional i Aprenentatge Dame Diop, rebutgen la idea que els joves se’n van de Senegal pel problema de l’atur. “És veritat que és una de les raons, però no és l’única” valora Diop. Pel ministre, els joves emigren perquè creuen que a l’altre costat del mar trobaran “el dorado” i també per raons de presió social. En aquesta línea, la AJMS apel·la a la responsabilitat de les famílies dels possibles emigrants i demana a pares i mares que siguin conscients dels riscos que corren els seus fills.

La pressió familiar i psicosocial és determinant al prendre la decisió de partir, segons l’informe de l’OIM Noves dinàmiques migratòries a Senegal. Un factor intensificat per internet, que trasllada imatges d’Europa Occidental que “permeten convencer fàcilment als migrants que podran trobar feina i guanyar diners ràpidament”.

Per prevenir i advertir als joves dels riscos d’emprendre la ruta canària, la OIM ha inaugurat un projecte en el qual els voluntaris parlaran dels perills de la immigració irregular.

publicat a El diario.es

Què hi ha darrera de les migracions senegaleses?

Darrere el repunt de les migracions senegaleses i les arribades per mar, hi ha molts factors. La manca d’oportunitats laborals que empenyen als senegalesos a migrar són principalment fruit de processos de globalització econòmica i comercial imposats per països occidentals i institucions multilaterals que generen profundes fractures econòmiques i socials en països com Senegal, així com els acords de pesca que permeten l’accés als recursos pesquers senegalesos a grans companyies i vaixells d’arrossegament, una competència deslleial que desmantella la pesca tradicional, de la que viuen un 17% de la població, a més de l’enorme impacte ecològic que suposen. 

La crisi del coronavirus i els confinaments han suposat un greu impacte per a les persones que vivien de l’economia informal (que representa un 41% del PIB a l’Àfrica subsahariana) i ha provocat una caiguda en les remeses que arribaven des d’Europa i que són necessàries per a la supervivència de moltes famílies.

L’elecció de la via marítima i insegura és el resultat de les dificultats posades a la mobilitat humana, com l’obtenció de visats per part de països de la Unió Europea, que aboquen a les persones a migrar clandestinament, i d’una política migratòria no adaptada als temps actuals. Les necropolítiques de fronteres no responen tant a una voluntat d’evitar “l’efecte crida” ni a l’auge de l’extrema dreta, sino al negoci fronterer i de les empreses de seguretat, que lucren gràcies a les restrictives polítiques migratòries. La Unió Europea destina el 4% del pressupost europeu a control de fronteres, Espanya destina molts més fons públics a control fronterer i migratori que a polítiques d’habitatge. La creixent inestabilitat política al Sahel també funciona de motor per a les migracions, a l’hora que es converteix en una segona frontera d’Europa.

La regularització massiva de migrants, així com l’exigència de vies segures i de la lliure circulació són demandes que fa temps que els moviments socials, els col·lectius i associacions migrants i les organitzacions i entitats de defensa dels drets humans proclamen, per tal de garantir els drets humans bàsics i fonamentals i evitar que el Mediterrani i l’Atlàntic continuin convertint-se en un cementiri gegant, on no només s’enfonsen els somnis i esperances de milers de persones, sino on també semblen jaure els drets humans i els valors de solidaritat i humanitat que enarbolava Europa com a propis.

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida