Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, l’Estat representat per les forces policials i militars ha protagonitzat, una vegada més, una gran quantitat d’abusos contra la població.
Sota la bandera del patriotisme i la farsa de la unitat nacional del #EsteVirusLoParamosUnidos impulsat pel govern espanyol, s’atorga impunitat a qualsevol actuació de les forces repressives, tal i com es pot comprovar en els vídeos que circulen per les xarxes o simplement observant els carrers. Immerses en aquesta situació d’excepcionalitat no podem perdre de vista la violència encoberta del sistema capitalista.
Sabem que l’Estat sempre actua posant el capital davant la vida, però amb la crisi de la COVID-19 s’està veient molt més clar. A més, també està aprofitant l’oportunitat per incrementar la repressió i el control sobre la ciutadania a través de la militarització dels carrers. Conseqüentment, augmenta el control entre les mateixes ciutadanes, aïllant encara més les persones i inhibint el sentiment de comunitat.
A Lleida veiem dia rere dia com els Mossos i la Guàrdia Urbana s’han apropiat dels carrers de la nostra ciutat, donant una visió de control molt allunyada de la (falsa) sensació de seguretat que ens volen fer creure. També veiem com diàriament recorren els carrers del Casc Antic, criminalitzant les persones que hi habiten i duent a terme batudes i detencions amb una clara base racista.
A la nostra ciutat és, també, molt preocupant la gestió que pugui fer l’Ajuntament davant dels casos de persones sense sostre durant aquest estat d’emergència social, coneixent els antecedents d’aquesta institució amb la lamentable gestió de l’arribada massiva de temporeres cada estiu, on es prima el capital per sobre la salut de les persones, durant la campanya de la fruita.
Des de SOS Racisme i altres entitats antiracistes, s’assenyala que els carrers buits i la manca de mecanismes de control de les actuacions policials està provocant un increment dels abusos amb rerefons ètnic per part de les forces i cossos de seguretat. No podem permetre que, sota el pretext de la seguretat ciutadana, es desenvolupi la cultura del control i l’excés de força i competéncies, especialment en la persecució i criminalització policial de comunitats especifiques.
Aquest racisme que s’està perpetuant s’estén en tots els àmbits, inclosa la infància. Per una banda, limitant i reprimint les famílies mono-marentals sense xarxa a l’hora de sortir al carrer acompanyades de les criatures que no poden quedar-se soles a casa.Per altra banda, com ja s’ha denunciat reiterades vegades, la DGAIA ha aprofitat moments de vulnerabilitat com ara desnonaments, casos de violència de gènere o de pobresa per qüestionar les famílies.
Sovint, les víctimes d’aquestes retirades de custòdia per part de la DGAIA són famílies racialitzades o migrades, potser amb poca xarxa i pocs recursos, i de les quals posa en dubte el seu model de criança. És per aquest motiu que diverses activistes i famílies han expressat públicament inquietud envers la gestió que farà aquesta institució durant la crisi de la COVID-19.
No podem oblidar-nos de les dones i criatures tancades i aïllades amb el seu agressor. El confinament perpetua la invisibilització de la violència i el control dins la llar. Hi ha una clara manca de resposta institucional per fer front a la violència de gènere que s’incrementa amb l’aïllament de la població. Cal donar visibilitat a totes aquelles persones del col·lectiu LGTBIQ+ que es troben confinades amb persones que no accepten la seva identitat de gènere, orientació sexual o ambdues coses.
És en aquest moment que la coacció estatal dona el seu fruit i manipula la nostra consciència, fent que augmenti la tendència a assenyalar-nos entre veïnes. Davant d’això, la millor manera de combatre l’onada de repressió i control que estem vivint és organitzant-nos conjuntament.
Per aquesta raó animem a tothom a participar de les xarxes de solidaritat que tingui més a l’abast: família, amistats, veïnes o les xarxes de suport mutu a través de Whatsapp i Telegram que s’han creat a Lleida.
Evitem jutjar i criminalitzar a la població, i comuniquem-nos sense atacar amb les persones de qui ens preocupa o incomoda el seu comportament.
Finalment, no deixem que aquest sentiment de xarxa i solidaritat es limiti al període de confinament. Hem d’estendre les formes d’organització comunitàries a les nostres rutines, ja que són les úniques realment útils per fer front a la precarietat i les que ens mantenen amb una vida digna. Teixim xarxa antiracista i feminista per transformar realitats, ampliant la visió mitjançant la solidaritat internacionalista entre els pobles.
Aprofitem la COVID-19 per infectar el sistema i desafiar els fonaments de l’estat opressor. Des de casa seguim organitzades i combatives!
SIgnants: Arran Lleida,Assemblea d’Estudiants d’Agrònoms UdL, Assemblea d’Estudiants de Cappont UdL, Assemblea de Lletres UdL, Batzac – Joventuts Llibertàries, Casal Popular de Joves de Lleida, Change & Progress, Coordinadora d’Assemblees d’Instituts de Lleida, Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, Endavant Ponent, Fruita amb justícia social, Grup Feminista de Ponent, Jovent Republicà Lleida, La Baula Ateneu Cooperatiu, No en el Nostre Nom, OFNI – Col·lectiu feminista Lleida, PAH Lleida, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans UdL.
