Violència obstèntrica? Una mirada professional

El primer pas cap a l’erradicació de pràctiques no respectuoses és acceptar la seva existència. Fins al moment, la majoria de professionals les nega, i per tant, no es fa res pel canvi. Un article de Elisa Llurba, Directora del Servei de Ginecologia i Obstentrícia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El concepte d’atenció no respectuosa als serveis de salut reproductiva i, amb especial importància, a l’atenció al part, s’ha reconegut recentment per l’OMS com un problema de salut. Segons aquest informe publicat el juliol de 2019, cada vegada són més les evidències científiques que objectiven que les dones pateixen formes de maltractament que, tot i no ser procediments deliberats de violència contra la dona, alguns actes o omissions poden considerar-se formes de maltractament, i per tant, són viscudes com un acte de violència. Aquest informe posa en relleu circumstàncies que es donen especialment en països en vies de desenvolupament, com ara l’esterilització sense consentiment, el no accés a la interrupció de l’embaràs, o a la manca d’atenció mèdica especialitzada per a assegurar el benestar de mare i bebè, com és el fet de no tenir accés a una cesària quan és necessari.

Però, què passa amb la violència obstètrica al nostre entorn?

També ens interpel·la. Recordem que el passat març, l’ONU condemnava per primer cop a Espanya per un cas de violència obstètrica i que, dades recents, també així ho constaten: un estudi, amb una mostra de 17.000 dones a tot el territori espanyol mostra que el 38,3% de les dones van percebre ser víctimes de violència obstètrica, el 44,4% creuen que van ser sotmeses a intervencions innecessàries i el 83,4% van manifestar que els professionals que les van atendre no els van demanar consentiment. Per tant, sí, la violència obstètrica existeix i cal considerar-la com una forma de violència de gènere, conseqüència de la societat patriarcal que encara regeix la societat i el nostre sistema sanitari. I, en aquest sentit, cal fer èmfasi en una qüestió que sovint s’oblida: els professionals de la salut, moltes vegades també dones, són les segones víctimes, per la manca de recursos que evitin aquestes situacions. Cal amb urgència, diàleg i reconeixement sobre aquesta forma de maltractament entre dones, professionals i la societat en general.

El repte de la medicina moderna, i l’objectiu comú dels professionals i agents de salut és assegurar la millor assistència a la mare i al nounat mantenint l’atenció respectuosa, que protegeixi la fisiologia del part i la vinculació del bebè i la família. Aquesta manera d’entendre el procés és tan important perquè el moment del naixement d’un fill és un moment clau en la vida d’una persona i, per tant, qualsevol fet en aquest moment, tindrà un gran impacte en la seva vivència, tant en positiu com en negatiu. A vegades, fins i tot sense dur a terme cap pràctica inadequada, la dona, en aquest moment d’especial vulnerabilitat, pot sentir-se intimidada o ignorada. Per tant, la violència ve definida des de per una manca de suport o empatia en aquell moment, fins a pràctiques que condicionen una manca de respecte cap al procés fisiològic del part, com a faltes més greus, com ara la separació injustificada de mare i fill o la pràctica d’intervencions injustificades o no consentides com un tacte vaginal, una episiotomia o maniobra de Kristeller. I el que és molt important, que la dona ho senti com una manca de respecte o un trauma per la seva situació de falta de llibertat a l’hora de poder reclamar els seus drets.

La violència de gènere i la invisibilitat de la maternitat, font de tota violència obstètrica


Com a dona, mare, metge especialista en obstetrícia i ginecologia i, des de fa 3 anys, responsable del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital de Sant Pau, la meva fita personal i professional ha estat l’erradicació de totes les formes de violència obstètrica. I, per on començar? El primer pas cap a l’erradicació de pràctiques no respectuoses és acceptar la seva existència. Que, com amb les formes subtils de violència masclista, és molt difícil d’identificar tant per les víctimes com per part dels que la produeixen. Fins al moment, la majoria de professionals nega la seva existència i per tant, no es fa res pel canvi. Davant d’aquesta realitat, la comunicació entre dones i professionals és cabdal: casos com l’experiència traumàtica del part que va explicar la mare i periodista Saioa Baleztena en aquest mateix mitjà són només la punta de l’iceberg d’una sèrie de pràctiques que ningú es qüestiona.

Sabem i hem patit com dones i com a professionals aquestes pràctiques, però no sabem identificar-les i són normalitzades. La impotència i la falta de solucions dificulta el canvi. Cal que les dones visibilitzin els seus testimonis perquè només així podem fer canvis organitzatius, de circuits, de formes de treballar que “sempre s’han fet així” i afrontar els canvis amb valentia i humilitat. En aquest sentit, a l’Hospital de Sant Pau fem sessions sobre violència obstètrica i com evitar-la perquè els metges i llevadores en formació ho identifiquin des de ben aviat i siguin la palanca de canvi per les futures generacions, trencant el cercle. Un cop posem el problema sobre la taula, calen solucions que no només passen pels professionals, augmentant la conscienciació i la formació. També cap a canvis institucionals, socials i polítics de respecte a la maternitat i a la criança des d’abans que la dona es quedi embarassada.

Catalunya i Espanya són a la cua del món en el nombre de fills per dona, una part important de les dones no arriben a tenir les criatures que desitgen, aquesta també és una forma de violència cap a les dones, en les que recau tota la responsabilitat de la maternitat. Calen doncs, solucions globals i multisectorials enfocades a preservar el dret a la maternitat i paternitat i a la vida. Només sent conscients del miracle de la vida, la humanitat avançarà cap a la humanització de la societat en general.

Diàleg i empatia: full de ruta per a la recuperació del part traumàtic

En la majoria de països europeus i també a Catalunya, existeix un document de consens cap a les pràctiques per a l’atenció de la gestació i el part que recull el concepte de “part respectat”, i que facilita la presa de decisions compartides entre les dones i els professionals. En aquest sentit, un pla de naixement ajuda a parlar de les pràctiques segures o recomanades per cada situació en particular i permet arribar a un consens que posa l’èmfasi en la voluntat de la mare. A banda, existeixen eines per aquelles dones que creuen que han patit una pràctica poc respectuosa en el part.

En primer lloc, totes les dones tenen dret de sol·licitar per escrit una explicació del que consideren una pràctica poc respectuosa. I fer-ho és fonamental, perquè dóna la possibilitat que hi hagi una comunicació per tal que els professionals empatitzin amb l’experiència de la dona, que a més a més, permet restablir la confiança. I si, malgrat això, qualsevol persona continua pensant que l’assistència rebuda va donar lloc a un trauma, ha de posar-se en mans d’un professional que l’ajudi a superar l’anomenat trauma obstètric: un tipus d’estrès posttraumàtic, com els que pateixen les persones que han passat per un esdeveniment de risc vital. Aquest trauma està relacionat amb un major risc de depressió postpart i amb males experiències en embarassos posteriors. Motiu pel qual, tractar-ho és imprescindible.

Publicat a El Crític

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida