Xile enterra la constitució de Pinochet i Bolívia recupera el procés de canvi

El 25 d’octubre es complia un any de l’esclat social a Xile i el 10 de novembre es complia un any del cop d’estat contra el govern d’Evo Morales a Bolívia, protagonitzat per l’oligarquia del país.

Després d’un any de protestes amb violenta repressió, que van ocasionar desenes de morts i milers de ferits a Xile, finalment el poble xilè ha pogut votar en referèndum un nova Constitució i la immensa majoria (78%) han votat per enterrar la Constitució imposada per Augusto Pinochet, que es considera una herència de la dictadura i arrel de les desigualtats que van desencadenar la revolta social.

«La nova Constitució plantejarà totes les garanties dels drets socials, com salut, educació, habitatge i pensions. Unes demandes que protagonitzaven les protestes, en busca de «desmercantilitzar els drets». També s’abordarà el rol de l’Estat segons el seu nivell d’intervenció (subsidiari – com l’actual – o més solidari); la descentralització del país; el reconeixement dels pobles indígenes; la relació amb l’Esglèsia i els poders del Tribunal Constitucional seràn altres aspectes que es discutiran durant els pròxims mesos.»

Xile va viure la nit del 25 d’octubre una autèntica festa. Milers de persones es van concentrar a les principals places i carrers del país, que havien estat epicentre de les protestes, per celebrar el resultat i amb l’esperança posada en el canvi de Constitució, com una culminació i victòria de les mobilitzacions socials.

Podeu llegir la crònica completa de Meritxell Freixas a El salto diario.

A Bolívia, el procès de transformacions socials, polítiques i econòmiques que duia a terme el Govern del MAS (Movimiento al Socialismo) es va veure paralitzat després del cop d’estat que va protagonitzar l’oligarquia amb el consentiment d’una bona part de la comunitat internacional.

Jeanine Áñez, autorpoclamada presidenta de facto, va intentar totes les maniobres possibles per mantenir-se en el poder, aprofitant la crisi del coronavirus, que va impactar greument en les comunitats indígenes, per postposar les eleccions, que inicialment s’havien previst pel 3 de maig i que finalment es van celebrar el 18 d’octubre.

El dia de les eleccions es va viure amb tensió. Tot i que la victòria del Movimiento Al Socialismo era pronòstic compartit per totes les enquestes que es publicaven, es temia, per aquesta mateixa raó, que pogués produir-se un frau per prostituir el resultat, i que es produïssin enfrontaments socials i la maquinària repressora del govern d’Àñez es posés en marxa.

«El cop d’estat va provocar una etapa de dura repressió que va fer retrocedir a Bolívia fins als temps de les dictadures militars i l’aplicació ortodoxa de les polítiques neoliberals, en les quals les massacres, detencions i criminalització de la protesta social eren un fet quotidià. En aquest últim any de govern de facto, Bolivia, que havia mantingut índex mitjos de creixement econòmic al voltant del 4%, es va enfonsar en dígits negatius i va tornar a demanar prèstecs al FMI, fent créixer així el deute amb instàncies tan poc amigues dels interessos populars, però tant properes als de les elits econòmiques.

«Però l’opció expressada per la majoria absoluta de la població de Bolivia ha estat tan aplastant que ha sumit les forces oligàrquiques en estat de xoc.»

«Aquest últim any ha servit per comprovar l’esgotament del model neoliberal i com aquest es fa més autoritari, precisament en la mesura en què s’esgota» Expressa Jesús González Pazos, membre de Mugarik Gabe i de la Misión de Observación Electoral Indígena en aquest article de El salto diario.


Per llegir-lo complert, cliqueu aquí.

Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Butlletí electrònic

Rep tota l’actualitat i informació d’interès directament a la teva bústia de correu electrònic. Periòdicament rebràs un altre punt de vista sobre la realitat social que vivim totes i tots.

Responsable del tractament: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l’Usuari i enviar el butlletí de notícies. Legitimació del tractament: Consentiment de l’interessat/da. Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d’obligacions legals. Destinataris: COORDINADORA DE ONGD I ALTRES MOVIMENTS SOLIDARIS DE LLEIDA i prestadors de serveis o col·laboradors. Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra Política de Privacitat.

La Coordinadora

La Coordinadora és una agrupació que reuneix entitats conegudes com a ONGD i altres Moviments Solidaris presents a Lleida que treballen en cooperació i solidaritat internacional amb les persones i pobles empobrits del planeta, i que expressen el desig i la voluntat de promoure l’acció conjunta de cara als objectius que els són comuns.

AMB EL SUPORT

I LA COL·LABORACÓ

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

By midgard